Gran amant de Figueres, on hi viu tot i treballar a Barcelona, Marta Felip enceta una nova etapa al capdavant de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, amb l’objectiu d’arribar encara a més gent i obrir noves línies d’activitat per fer front a les conseqüències de la pandèmia
– Quina és la teva valoració personal sobre la gestió de la pandèmia per part del Govern?
El Govern de Catalunya, com tots els governs dels món, s’ha trobat amb una situació inusual en època contemporània en el món occidental. L’última pandèmia que coneixíem a Europa fou la grip de fa un segle, i la manera de viure i les necessitats econòmiques d’ara són, és clar, molt diferents de les d’aquella època. Els únics que tenen una experiència de que passa i que pot passar són els epidemiòlegs: per tant, l’única guia que poden tenir els Governs són les opinions dels epidemiòlegs, cosa que ja s’està fent.
A partir d’aquí, s’han de prendre decisions molt i molt difícils, les quals no satisfan a ningú, perquè la prioritat és la salut. Per evitar morts i que s’acabi aquesta situació el més aviat possible, la gent s’ha d’estar a casa i tancar l’activitat. Ara bé, el Govern de Catalunya no té diners per poder pagar als ciutadans les pèrdues d’aquest tancament i aquí és on hi ha el gran dilema: de que viurà la gent si no té ingressos.
– Com afrontes la teva nova responsabilitat a l’Escola d’Administració Pública?
L’afronto amb molt de respecte i amb moltíssima il·lusió. Soc llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i l’Escola d’Administració Pública de Catalunya és on vaig estudiar després d’aprovar les oposicions al Cos de Secretaris-Interventors d’Ajuntament i on vaig seguir formant-me tots els anys que vaig exercir de secretària d’ajuntament abans de dedicar-me a la política.
M’agrada molt el món de la gestió pública. Planificar com ha de ser el sector públic i formar a les persones que han de treballar-hi és un repte molt engrescador.
– Com has rebut i acceptat aquest càrrec?
El càrrec estava vacant des de feia dos anys i era necessari liderar el projecte de transformació de l’Escola per obrir-hi un Campus Virtual i poder afrontar la formació dels propers 20 anys, després de l’època COVID. El Conseller Jordi Puigneró, en veure el meu currículum i la meva trajectòria professional, em va preguntar si m’interessaria, proposta que vaig acceptar amb molta il·lusió.
– Algú que no coneix la institució, què hauria de saber-ne?
L’Escola d’Administració Pública de Catalunya és una institució centenària que va fundar Enric Prat de la Riba l’any 1912, amb la voluntat de formar els treballadors públics a remolc d’un projecte de modernització de país des d’inicis del segle XX. El context era d’un gran desplegament de serveis públics, era l’època de la Mancomunitat de Catalunya, del sorgiment de biblioteques municipals, escorxadors municipals, construcció de les xarxes de serveis públics d’època contemporània, abastaments d’aigua, claveguerams… En definitiva, el sector públic havia de créixer molt i necessitava formar els seus treballadors.
Al 1979, la democràcia es reinstaura i esdevé l’escola de formació de referència dels treballadors públics. Cada any donem formació a unes 30.000 persones, amb cursos de molt variat format, des de cursos de 4 hores fins a Màsters i Postgraus.
– Quins són els principals eixos de treball que voldràs traçar-hi al llarg dels propers mesos?
Hem de reconvertir en formació híbrida la formació presencial que s’ha fet durant 40 anys, en part presencial però en gran part virtual, creant un campus virtual per als treballadors públics de Catalunya. Això és molt interessant per arribar a totes les parts del territori i no haver d’anar forçosament a Barcelona a formar-se.
També obrim noves línies d’activitat, a part de la formació, com son la innovació i la recerca, i com millorar la presa de decisions polítiques i de gestió pública; totes elles seran molt necessàries en l’etapa post-COVID.
– Segueixes l’actualitat de la ciutat de Figueres? Trobes a faltar la ciutat?
I tant, la segueixo bàsicament a través de la premsa i les xarxes. I no la puc trobar a faltar perquè hi visc! Compagino el treball a Barcelona amb viure a Figueres: els caps de setmana hi soc sempre i entre setmana a vegades em quedo a Barcelona i a vegades vaig i vinc amb AVE, que és un moment.
Barcelona dona més oportunitats professionals però a mi m’agrada viure a Figueres, on m’acabo de reformar una casa. M’agrada arribar de Barcelona, deixar el cotxe i poder anar a peu a tot arreu, anar a comprar, anar a fer el toc amb els amics…. Realment, poder compaginar-ho és una sort.
– Què és el que més hauria de preocupar actualment als figuerencs?
Als figuerencs, els preocupen moltes coses des de fa temps, les quals ara, amb la COVID, s’accentuen encara més. Els efectes econòmics d’aquesta pandèmia, en una zona com és l’Alt Empordà, que viu, en un 80% aproximadament del turisme i del comerç, les conseqüències poden ser devastadores.
Quan aquesta situació acabi, hem de poder recuperar els visitants (sobretot el francès, que és clau) i seguir apostant per arreglar el centre. Crec que es parla malament de Figueres amb massa facilitat, cosa que em sap molt de greu. La realitat és que tenim un centre molt especial, històric, cultural, comercial, afrancesat i alhora mediterrani…
El mercat és molt viu i, per més que molta gent hagi anat a viure als pobles del voltant de Figueres, segueixen necessitant Figueres pels serveis. Tanmateix, més enllà del comerç i del turisme, el que necessitem és que hi hagi una activitat econòmica més àmplia a la zona; el desenvolupament del polígon de Vilamalla és una gran esperança. La Generalitat ja ha començat el projecte d’urbanització, de molts metres quadrats, i ja es coneixen projectes que volen instal·lar-s’hi. Per Figueres i per tot l’Alt Empordà, en oportunitats així es poden crear llocs de treball de tots els nivells i categories, i això es tradueix en sous. I si la gent cobra un sou, la resta ve per sí sol: el consum en restauració, en cultura, en comerç… Com tots bé sabem: la demanda crea l’oferta.
