Mireia Pimentel

L’alcaldessa de Santa Llogaia d’Àlguema ens explica com reben la tornada a la celebració d’una festa tant important com l’homenatge a la vellesa, i ens avança que té força i energia per repetir a l’alcaldia.

Després de la pandèmia, i davant del col·lectiu més vulnerable, com estan els ànims de celebrar l’homenatge a la vellesa?

El decret d’estat d’alarma i l’obligació de confinament va fer que l’última festa de la vellesa que vam poder celebrar fos la de 2019, és per això que enguany hi ha moltes ganes i probablement més il·lusió que mai per recuperar la festivitat. Ja fa unes setmanes que l’estem preparant, i esperem que hi hagi molta participació, que es puguin continuar donant vida al nostre poble i que tothom pugui gaudir de l’esdeveniment. La gent ha patit i continua patint, i poder celebrar aquesta festa amb la gent del poble és una alegria per tothom.

Es podran fer totes les activitats habituals o es manté alguna restricció?

Aquest any sí que es faran totes les activitats com sempre. La festa, que està programada pel diumenge 22 de maig, començarà a les 12:00 h amb la missa, i tot seguit a la sala del centre cívic es farà pica-pica i dinar per a tots els homenatjats i acompanyants. A continuació, està previst l’espectacle de narració i cançó “Allò que volen les dones”.

Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, un 14% de la població de Santa Llogaia té entre 65 i 84 anys i només un 1% és major de vuitanta-cinc anys. En municipis de l’Alt Empordà de mida semblant, com Vilamacolum o Ordis, trobem que la xifra d’aquestes franges d’edat és superior, assolint el 20% de la població. A què creu que pot ser degut?

Sí que és veritat que tot i l’envelliment de la població, nosaltres a Santa Llogaia d’Àlguema ens trobem que hi ha més gent de mitjana edat que gent gran, i sembla una circumstància extraordinària. Aquest fet no és perquè els avis marxin, perquè que jo recordi, al poble sempre hem sigut “els de sempre”, però potser sí que penso que cada vegada venen més famílies de mitjana edat.

I per acabar, dueda un any per tornar a votar a les municipals. Repetirà?

És cert que encara queda tot un any al davant, i que poden passar moltes coses, però jo sí que estic disposada a deixar la porta oberta a repetir. Encara hi ha projectes a fer, que s’han quedat enrere en bona part també pels retards que ha imposat el període de la pandèmia. Tot i això, em veig amb força, ànims i suport suficient per a continuar.

 526 visualitzacions totals,  2 vistes d’avui