Narcis Bardalet

El metge figuerenc va ser anomenat soci de mèrit d’aquesta institució el passat 20 d’octubre. En aquesta entrevista, Bardalet explica quina és la funció de l’Acadèmia i parla sobre la covid i els moviments que neguen l’existència de la malaltia.

Quina funció desenvolupa l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut?

És una institució important amb molta història, tant a Catalunya com a les illes Balears, i que té com a finalitat la formació continuada dels metges, que és importantíssima, i el reconeixement en premis, beques i mèrits a les persones. Té una junta directiva i s’agrupa per zones geogràfiques; Girona, Lleida, etc. Té, a més a més, un organigrama complex, dividit per especialitats: està la secció de ginecologia, la de pediatria, etc.

Què significa ser soci mèrit d’aquesta institució?

Significa que hi ha hagut un reconeixement a proposta d’algú dels membres o seccions de l’Acadèmia a les persones que accedeixen a aquest distintiu. Cada demarcació proposa els metges que considera adients pels mèrits, per la trajectòria, pel tipus de treball que han fet, per les seves publicacions mèdiques que han tingut rellevància per l’interès científic. És un reconeixement, en el meu cas, a la trajectòria de la persona. Però, per mi, el mèrit és que he sigut molt respectat per la salut. Perquè si la salut no m’hagués respectat, no hauria pogut tenir trajectòria.

En moments com aquests, en plena pandèmia, quina és la tasca de l’Acadèmia?

A més a més de la formació continuada, s’organitzen anualment moltes beques i premis a estudiosos que fan treballs científics de rellevància i es publiquen en revistes científiques o a universitats. Es promocionen estudis de tota mena, sobre l’infart de miocardi o sobre les meningitis, l’esquizofrènia, sobre el que vulguis, en tot el ventall de les especialitats mèdiques. Ja he dit que l’Acadèmia té diferents seccions i diferents demarcacions, i cada especialitat organitza els cursos de formació depenent dels interessos que hi hagi en aquell moment. Evidentment que l’Acadèmia és sensible al moment actual i, sense dubtes la covid té un pla preponderant en aquests moments, però això no vol dir que no s’investigui o es facin treballs d’altres temes.

L’Acadèmia hauria d’estar més a prop del gran públic o aquest no és el seu paper?

El seu és un paper molt professional, que de fet ja està a prop de la gent, però és un treball silenciós. Perquè quan es fan treballs d’investigació, treballs d’un valor científic important, de fet van destinats al gran públic; a la salut, que és de tots. És clar que quan es parla, per exemple, de l’estudi dels enzims cardíacs després d’un infart de miocardi, és un treball molt específic. Són treballs d’un gran nivell científic i van destinats a la comunitat científica, en aquest cas mèdica., però a tota investigació científica, el destinatari final som tots.

Ara que en aquests moments s’està investigant d’una forma brutal i s’estan destinant milions de milions per aquesta famosa vacuna de la covid, el destí final és la ciutadania, la gent. Evidentment que la gent no sap el que es fa al laboratori, però el que es fa va destinat a la gent.

Què opines dels moviments negacionistes de la covid i de les teories que diuen que el virus va sortir d’un laboratori xinès?

Per mi són gent que no toca de peus a terra. Jo, per raó de la meva feina, metge forense, tinc coneixement i cada dia se’ns informa que hi ha quantitat de gent que és mor. Tinc coneguts que s’han mort de la covid. A aquesta comarca s’ha mort gent per la covid, que els coneixia. Alguns els havia visitat… per tant, tu no pots negar la realitat. Tu no pots negar que l’aigua mulla. L’aigua mulla, i punt. I no pots anar en contra de la realitat objectiva.

Una altra cosa són les teories conspiranoiques, això és un altre capítol. La realitat de la covid és que està aquí, que és real, que és un fet, que mata. Que és una malaltia nova, i que no és solament una malaltia nova, sinó que fins i tot és capritxosa, sorprenent. Que va, des que et mors, et mata, fins a passar-ho sense tenir símptomes ni assabentar-te’n. Fixa’t quin ventall més enigmàtic. Ara, negar que la covid existeix, això és no tocar de peus a terra i, a més a més, insultant per les víctimes, perquè la gent es mor.

Hi ha molts drames. Jo els hi recomanaria a aquesta gent que nega l’existència de la covid, i sé que és quasi impossible el que demano, que poguessin entrar en una UVI i ho veiessin, els intubats i els que s’estan morint… Un altre tema són les teories conspiranoiques, això és un altre capítol que no arribaríem a cap conclusió. Tres caps, tres barrets.


Mèdic forense, pediatra, president del CF Figueres, escriptor…. membre mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, com t’ho fas per poder compaginar-ho tot?

Organitzant-me i amb il·lusió. Jo m’aixeco cada dia molt aviat, i cada dia m’aixeco amb il·lusió, amb alegria, i començo un nou dia. A mi m’agrada ser metge i crec que em moriré com metge. Amb il·lusió i també, per què no dir-ho, amb organització. Tinc la meva biografia per quarts d’hora des de fa 50 anys, quan en tenia 17. Podria dir la data i l’hora que se’m demani , el que estava fent d’aquell moment, com es pot veure en les meves agendes.