Walter Benjamin

La rehabilitació de l’antic ajuntament permetrà recordar la figura del filòsof alemany, que va morir el 1940 al municipi

Coincidint amb l’homenatge anual que Portbou dedica al filòsof Walter Benjamin -al qual, enguany, s’hi ha afegit un reconeixement per l’arquitecte Dani Karavan pel seu recent traspàs- es va presentar el projecte de rehabilitació i reforma de l’antic ajuntament i les velles escoles, que preveu acollir espais museogràfics i d’estudi a l’entorn dels dos personatges. Un projecte molt singular que porta per títol “Una casa per a Walter Benjamin” i que han redactat els arquitectes Jordi Pigem i Joan Falgueras.

El projecte, com va assenyalar Pilar Parcerisas, la promotora dels actes de reconeixement, vol relacionar “la figura de Walter Benjamin, aquest intel·lectual alemany d’origen jueu que es va suïcidar a Portbou el 26 de setembre de 1940 i una de les veus més vigents del pensament europeu dels segles XX i XXI amb l’escultor israelià Dani Karavan, una altra figura de projecció internacional, que és l’autor del Memorial Passatges, un Bé Cultural d’Interès Nacional que els immortalitza a tots dos amb el poble i que els ha vinculat per sempre”.

En la seva presentació, Pigem i Falgueras van destacar quatre aspectes principals del seu projecte. En primer lloc, la rehabilitació de l’edifici se situa “en un lloc on es passa per anar o tornar del Memorial Passatges o també per enfilar cap a les andanes del tren o per baixar a mar. Es tracta, per tant, d’un aixopluc en el camí”. Les seves obertures el presenten com “un helicoide entre terra i aire. Arrelat com en una feixa, enllaça plataformes i volats fins a obrir-se com a poc en la coberta, és a dir que va des de la trinxera fins al cel esbatanat”. Un altre element destacat del projecte és la seva biblioteca, presentada com “un conjunt de prestatgeries atapeïdes on es confonen suportants amb suportats. El saber penjarà sobre els espais oberts d’exposició i sostindrà un espai diàfan per a trobades”.

PORTBOU, UN DESTÍ FATAL PER AL FILÒSOF

Després de 10 hores de camí, creuant clandestinament la frontera entre Cervera i Portbou, Walter Benjamin es va haver de presentar a la policia espanyola. Era el capvespre del 26 de setembre de 1940. La guia que l’havia passat pel mig de la muntanya, Lisa Fittko, li va donar les instruccions ben precises: “Vagi directament al post fronterer i ensenyi els seus papers. Tan aviat com tingui el segell d’entrada prengui el primer tren cap a Lisboa”.

El filòsof i escriptor havia nascut a Berlín el 1892. Està considerat com un dels grans pensadors europeus del segle XX. Fou un teòric de la modernitat i el primer que va entendre la importància dels mitjans de comunicació en la nova societat. Els nazis el perseguien, tant pel seu origen com per les seves idees. Refugiat a França, quan el 1940 el país va ser ocupat pels alemanys va témer novament per la seva vida i per això va decidir marxar cap a Amèrica, però havia de creuar la frontera espanyola.

Walter Benjamin portava els papers de lliure circulació expedits al consolat espanyol de Marsella i el salconduit que l’acreditava per viatjar als Estats Units. Fins aquell moment, aquesta documentació garantia la sortida d’Espanya sense massa problemes per a qualsevol estranger. El govern de Franco, però, acabava de donar noves ordres i s’havia de deportar a qualsevol persona que hagués passar irregularment la frontera i no disposés del visat francès de sortida.

Quan el policia li va comunicat això, el filòsof va assumir que Portbou seria el lloc on passaria les darreres hores de la seva vida. Benjamin tenia clar –i així ho havia explicat a Lisa Fittko, el testimoni de la qual va deixar escrit en un llibre- que no es deixaria agafar per la Gestapo. Estava molt delicat del cor i sabia que no sobreviuria gaire a un empresonament i encara menys a un camp de concentració. Els agents van deixar-li passar la nit en un hotel fins l’endemà.

Walter Benjamin es va allotjar a l’habitació número 4 del segon pis de l’Hotel de França, un immoble avui ja enderrocat que estava situat quasi a tocar de la Rambla de Portbou. A Fittko li havia confessat mentre caminaven per la muntanya que si havia de tornar a fugir “ho tenia tot ben calculat. Duia amb ell una quantitat de morfina suficient per treure’s la vida”. “Serà en un petit poble dels Pirineus on ningú em coneix on s’acabarà la meva vida”, va sentenciar el filòsof a uns companys de fugida. Al matí del 26 de setembre es va certificar la seva mort.

 1,016 visualitzacions totals,  66 vistes d’avui