L’exconseller reconeix que va deixar l’alcaldia abans d’hora i es pronuncia a favor de la convocatòria immediata d’eleccions després de la inhabilitació del president Torra perquè considera que Catalunya “necessita revalidar els seus lideratges i consensuar un nou projecte polític”.
Has estat condemnat judicialment per uns i titllat de traïdor per uns altres… que cruel és la política, no trobes?
Bé, és el que tenen les posicions matisades i centristes, que sovint són incompreses pels extrems.
I de tot això, què és el que més t’ha dolgut?
Més que de dolgut, jo parlaria d’alguns desenganys. Companys amb qui havíem fet una llarga carrera i compartit una visió sobre el bé comú i en especial sobre Catalunya, en el moment crític, o per por a perdre la feina o per por a ser criticats, van preferir seguir un camí que tots sabíem que no duia enlloc.
Una política que en aquest país s’ha convertit en una mena de lluita fratricida, com la pugna entre el PDeCAT i Junts per Catalunya.
Assumint que l’aspiració a la independència és legítima però que no serà una realitat ni a curt ni a mitjà termini és normal que el PDeCAT vulgui defensar el seu model de país, que confia en la iniciativa privada, l’emprenedoria, la contenció fiscal… En nom de la unitat, no es pot aplicar el programa de la CUP.
O com les permanents travetes entre els dos partits independentistes que estan actualment en el Govern.
Sí, és ben paradoxal, el pragmatisme de l’antiga CiU ara el practica ERC i l’idealisme intransigent de l’antiga Esquerra ara el predica Torra.
Un enfrontament que pot provocar decisions com la de no convocar eleccions immediatament malgrat la inhabilitació del president de la Generalitat.
En qualsevol país normal, una recessió econòmica i una crisi social tan forta com la que patim comportarien convocatòria immediata d’eleccions. El país necessita revalidar els seus lideratges i consensuar un nou projecte polític. A banda que la situació dels polítics i activistes presos o a Bèlgica no es podrà afrontar seriosament fins que tinguem un president validat per les urnes.
Una condemna, tot sigui dit, que és un càstig per no voler retirar una pancarta. Amb aquestes actituds, continues creient que la reconciliació entre Catalunya i Espanya és possible?
L’afer de la pancarta és un gran despropòsit, sí. La confirmació de fins a quin punt tots plegats han perdut el nord.
I tornant a un àmbit molt més pròxim, una persona com tu, que defensa el diàleg i la negociació, que opina del pacte de govern que s’ha produït a Figueres?
Sent autocrític m’adono que vaig deixar l’alcaldia abans d’hora. Havíem començat una regeneració de la ciutat que tothom reconeixia com a positiva (regeneració urbana, plaça Catalunya, avinguda Vilallonga, piscines municipals, llar d’infants, sortida nord autopista…). En fi… Els pactes de ‘tots contra un’ desmoralitzen els ciutadans i donen la imatge que Figueres importa poc, només compta poder accedir a un trist salari com a regidor. Veure convergents de tota la vida recolzant aquest govern tan eclèctic és realment dalinià.