Des del passat mes de maig, l’empresària rosinca és la candidata de Junts a l’alcaldia de Roses. Les principals raons: la seva vocació de servei a la gent i l’estimació cap al seu poble
– Quina presentació t’agradaria que acompanyés el nom de Sílvia Ripoll?
Soc mare i esposa. Soc una dona emprenedora, empresària. Vinc de la cultura de l’esforç i el treball. Això vol dir que sempre he compaginant com he pogut la vida familiar amb la vida laboral, la feina amb els estudis i el treball amb la família. I en tot moment amb una idea clara: mirar endavant.
– Què o qui t’ha portat a ser alcaldable?
La vocació de servei a la gent i l’estimació que tinc cap al meu poble. Fer política vol dir avantposar els interessos dels veïns i veïnes per davant dels propis. I ser alcaldable vol dir tenir il·lusió i posar les teves ganes per millorar la vida dels teus conciutadans.
– Què vols aportar a Roses a curt termini?
Això caldrà concretar-ho amb el nostre programa electoral que girarà al voltant d’una paraula clau: ordre. Quan ho tens tot ordenat vol dir que tot està en el seu lloc. En definitiva, cal que ens preguntem: Quant hem de créixer? Com hem de créixer?
– Amb quin equip et rodejaràs?
Actualment l’estem construint. Estarà format per un grup de persones heterogènies que representaran la diversitat del nostre municipi, però sobretot persones de confiança i bones persones que m’ajudaran a tirar endavant aquest projecte. Compto amb el suport de gent que ja havia format part d’anteriors llistes i també de gent nova.
– D’aquí tres o quatre anys vista… amb què t’agradaria que destaqués Roses?
Per mi els tres temes més importants per al bon govern és l’estabilitat, el progrés i la transparència. L’estabilitat, per no perdre el temps en debats inútils i poder treballar amb eficàcia i eficiència. El progrés, tant a curt, mig i llarg termini, per augmentar les oportunitats laborals acompanyades d’una política d’habitatge que faciliti l’accés a l’habitatge dels joves treballadors. I la transparència amb la ciutadania, per tal de deixar clar que transparència no equival a propaganda.
