Xavi Pascual celebra recuperar el format original del festival i, entre altres aspectes, de comptar amb la Mariona Escoda, guanyadora d’Eufòria, que ha escollit l’Acústica per celebrar el seu primer gran concert en solitari.
– Com se sent el director, després d’anunciar que enguany l’Acústica recupera el seu format tradicional i encara amb la ressaca del gran èxit del 15è Sons del Món?
Són dos projectes amb un format completament diferent. Molt contents que Sons del Món hagi acabat amb aquestes bones sensacions, i amb 26.000 espectadors de pagament, consolidant així un projecte que, si tots seguim fent la feina que ens toca, només hauria de fer que créixer. I contents de tornar a recuperar el format original de l’Acústica, però expectants perquè tot surti bé.
– Quanta gent hi ha al darrere dels aspectes organitzatius del festival Acústica?
A l’Acústica hi treballen vora 200 persones, i de càrrecs amb responsabilitat n’hi ha una vintena. És un projecte molt i molt complex d’organitzar, amb una responsabilitat civil enorme directa cap a la nostra empresa.
– Quina pot ser la sorpresa musical d’aquesta edició?
Concerts com els de Sopa de Cabra, Oques Grasses o Joan Dausà són apostes segures. Jo em fixaria més en la programació no tan transversal o en aquells artistes emergents. Destacaria a la Ptazeta, la Memé que és la corista de la Rigoberta Bandini, La Ludwig Band, El Petit de Cal Eril o la Clara Peya. I perquè no, talent local com Clima o la producció pròpia Figueres Urbana.
– Pel darrer dia, un secret a veus: sembla que la Mariona d’Eufòria regnarà, durant una estona, a la Rambla. Com valores la seva presència?
Es tracta d’un fitxatge que vam fer pocs dies abans d’anunciar el festival d’enguany, però que per motius contractuals no vam poder anunciar. Aquest serà el primer gran concert en solitari de la Mariona, la guanyadora d’Eufòria, i vist l’èxit que ha tingut el programa i els concerts posteriors preveiem un dels diumenges més multitudinaris de les darreres acústiques. Cal posar en valor que l’Acústica sigui el festival que ha triat per fer la seva posada de llarg, som uns privilegiats.
– Amb un esdeveniment com l’Acústica, que provoca grans aglomeracions, quines mesures hi ha previstes per fer front a possibles situacions d’inseguretat?
Res és improvisat, al mes de gener ja comencen les reunions amb la guàrdia urbana enginyers, bombers i mossos d’esquadra. Hi ha uns protocols molt exigents que s’han de redactar i aprovar amb molt temps vista. Si no acomplim tot el que s’ha demanat no ens donen el permís per poder començar. Enguany per garantir la seguretat del públic assistent a la Rambla s’ha dissenyat un protocol que garanteix l’accés dels vehicles d’emergència en cas d’haver d’evacuar a alguna persona de l’interior de la Rambla i que limita l’espai a 11.000 persones com a màxim. Un protocol costós que triplica el nombre d’agents de seguretat respecte a altres edicions, però que si no l’aplicàvem no hauríem obtingut permís per dur a terme el festival a la Rambla.
– Per últim: preveus una llarga i exitosa relació entre Figueres i el festival? O, per contra, hi ha alguns aspectes que poden fer trontollar la relació?
La relació amb Figueres és excel·lent. S’ha aconseguit un fet molt complicat i que denota maduresa i sentit de la responsabilitat per part dels nostres governants. I és que es pot qüestionar el model del festival o aspectes varis, però tothom té clar que a Figueres hi ha d’haver el festival Acústica, igual que hi ha un Museu Dalí, una programació estable al Teatre Jardí o un Museu del Joguet o de l’Empordà. Ara per ara, no hi ha cap més activitat a Figueres capaç de generar tres milions d’euros d’impacte econòmic directe per la ciutat.