S’acosta l’emblemàtic Carnaval de Roses i per això parlem amb la Teresa Torrent Massot, la propietària de la mítica botiga de joguines Ley’s, establiment molt freqüentat aquests dies.
– Com es presenta el Carnaval? Perceps ganes?
I tant: és la festa que podem gaudir més, ja que, a diferència per exemple de la festa d’estiu, per Carnaval sí que tenim dies no laborables. Les colles fa setmanes que cosim i que preparem les disfresses i a la botiga també fa dies que respirem aquest ambient festiu, però el boom més fort el notarem quan tinguem la setmana del Carnaval a tocar, que és quan les escoles posen “deures” a les famílies. L’any passat, per exemple, van volar els complements aquàtics, atès que en una escola es disfressaven del mar.
– Per què algú que vulgui gaudir d’aquests dies ha de venir a Ley’s?
Perquè sempre intentem, dins de les nostres possibilitats, tenir de tot i, en cas que algú trobi a faltar alguna cosa, fem mans i mànigues per aconseguir-ho. Per això aquests dies tenim un ampli ventall de disfresses i accessoris de tota mena i per a totes les edats. També molta varietat de preus: som conscients que moltes famílies busquen una disfressa que el seu fill o filla portarà potser només una tarda, per exemple al carnaval l’escola, i com és lògic no es volen gastar més de 10 euros. Poder satisfer les necessitats dels nostres clients és la nostra major satisfacció.
– Compteu any rere any amb clients fidels, en aquestes dates?
Efectivament. Per sort, a Roses som un poble que fem bastant de poble. És a dir que, primerament, busquem el que necessitem a dins del poble. Per tant, a Ley’s vetllem per oferir un servei més per als rosincs i rosinques, amb l’objectiu que no hagin d’anar a buscar a fora productes que nosaltres podem aconseguir. Per aquest motiu, en dates tan assenyalades com és el Carnaval, la nostra botiga és d’allò més freqüentada.
– Alguna anècdota que recordis del Carnaval?
El dijous de carnaval, dia de disfressa lliure, sempre és especial. Cada any la gent busca més originalitat. L’any passat em va venir un noi de metre noranta que volia anar de nina de col·lecció dins d’una caixa. S’ho volia currar i sorprendre a tothom… i ho va fer! Em vaig espavilar, vaig trobar una disfressa de nina de comunió amb un vestit curt i també vaig trobar una capsa de cartró prou gran perquè s’hi pogués ficar. La va retallar, la va pintar de color rosa… També recordo a una persona que volia anar de dutxa: li vaig aconseguir un telèfon de dutxa vell, unes serpentines que simulaven l’aigua… feia molt d’efecte! Per totes aquestes anècdotes, quan vaig a l’envelat i veig els resultats, soc molt feliç i ric molt! Això sí: jo, els dies abans, garanteixo el secret professional!