Jordi Fulcarà, Patró Major de Llançà i president del GALP Costa Brava, reivindica la força emocional i comunitària de la Festa del Carme i el valor de preservar les arrels per mirar cap al futur
Com viu la confraria de pescadors la celebració de la Festa del Carme, patrona dels mariners?
Doncs mira, amb molta il·lusió, ja que és una festa molt arrelada als pescadors, i sobretot al barri del Port. Fa més de 70 o 80 anys que es fa, i esperem que es pugui continuar fent.
La processó marítima és un dels actes més emblemàtics. Què representa per a vosaltres, com a comunitat pesquera, poder-la mantenir viva any rere any?
Per nosaltres és un orgull. Un orgull i també és un dia molt emotiu. Sobretot la processó… Per l’ofrena floral que fem. Hem de tenir en compte que avui en dia ja porten les noies, la verge, i sempre hi ha 10 o 12 nenes petites que porten uns rams, prèviament beneïts, pel mossèn, i aquests rams els tiren a mar, aquestes nenes, en memòria dels seus avis, besavis i dels seus avantpassats. I això, vulguis o no, als pares ens fa venir quatre llàgrimes als ulls, m’enteneu?
Més enllà de la part festiva, creu que celebracions com aquesta ajuden a reforçar el vincle entre el poble i el sector pesquer?
Evidentment que ajuda a reforçar el vincle, perquè Llançà sempre ha viscut de cara al mar. I sobretot aquí, al barri del Port, és el màxim exponent. D’aquí hem sortit la majoria de pescadors. No vol dir tots, evidentment hi ha molta gent de la vila que es va sentir atreta pel mar i ha vingut a fer de pescador. No tots els pescadors són del barri del Port. Però sí que ajuda a crear aquest vincle sempre amb el poble.
Com a president del GALP Costa Brava, creu que es poden aprofitar aquests esdeveniments per promoure un turisme més sostenible i connectat amb l’activitat marítima tradicional?
El Galp Costa Brava és una de les finalitats que té, sobretot de transmetre i de contribuir, a que aquestes tradicions, aquestes arrels tan nostres siguin presents sempre i continuïn en el temps estant presents amb nosaltres, perquè això ens fa ser diferents i saber d’on venim serà la manera de saber quina mena de turisme volem.