El 17 de setembre tindrà lloc la 19a Festa de la Sardana a Les Escaules, bona part gràcies a en Pau Alegrí, que vetlla per mantenir ben viu un esdeveniment que impulsà el seu avi Martí Lladó
– Alguna novetat per aquesta edició? Tu sembla que continues amb les ganes de sempre!
El dia que no en tingui ganes ja no m’atreviré a organitzar-la. De novetats, no gaires; com de costum, cap a 30 músics que s’ajunten per a la data en qüestió, berenar de pa amb botifarra i coca i sortejos. Com diu la dita, allò que funciona, per què canviar-ho? Cal dir que, per aquesta edició, tenim nou proveïdor de pa i coques, ja que han volgut col·laborar amb nosaltres i això ens fa veure que continua havent-hi gent que s’estima la nostra festa i té ganes de solidaritzar-s’hi. El més feixuc, a l’hora de preparar aquesta diada, és recórrer llocs per trobar nous implicats: s’agraeix que cada any s’afegeixi algun nou col·laborador, si bé, malauradament, algun també deixa de ser-ho.
– Què li diries a algú que no ha vingut mai a la festa o algú que fa anys que no repeteix?
Dies abans, quan reparteixo cartells per la comarca, em trobo gent que diu que ja hi havia vingut i que fa anys que no venen. Jo, és clar, els animo a tornar a venir, a tornar a visitar el nostre poble i veure la magnífica plaça de Les Escaules arrebossada de gent. Molts em diuen que han deixat de venir pel tema pàrquing, aspecte que ja fa uns quants anys que va quedar perfectament solucionat. A la gent nova, els hi explico principalment on és el poble, ja que molts no l’ubiquen. I els que diuen que és massa lluny jo els hi responc: si jo he vingut fins aquí, vosaltres també podeu! En definitiva: no hi ha gaires ocasions com aquesta, la de passar una tarda de tradició en un lloc magnífic, amb una cobla irrepetible i, per només 3 euros, berenar productes de proximitat i, sobretot, de qualitat.
– Així, com a punt més personal, a tu qui et va ensenyar a ballar sardanes?
Recordo perfectament l’estiu que el meu avi ens posava un disc i ens ensenyava a ballar sardanes. S’enfadava una mica si no ho feia bé. Mai em va ensenyar a comptar-les, tot i que ell ens feia callar quan sonaven al cotxe o a la ràdio, ja que sempre les volia comptar. A l’Escola de Boadella també ens en va ensenyar la filla del Forn La Barceloneta, com una assignatura més durant un cert temps. Per tant, podríem dir que sí que en sé, però també és veritat que em faig un embolic per passar de curts a llargs…
– Unes setmanes abans, fas ruta per llocs o ciutats de la comarca on hi ha ballades de sardanes. Quina és la salut de la sardana segons el que has anat veient?
El repartiment de cartells petits en mà és la millor manera de fer difusió de la diada, ja que la majoria de gent que ve a la festa és gent que va a les ballades de la comarca. Què millor, doncs, que fer-hi acte de presència i interactuar-hi? Sempre hi ha molt bon rotllo amb els organitzadors de les ballades del voltant i a mi, en certa manera, parlar amb ells m’ajuda. Un mes i mig abans de la nostra ballada, consulto l’agenda de SomSardana a internet, filtro la zona de l’Alt Empordà i procuro anar un cop, com a mínim, a cada poble on hi ha sardanes programades. També, si vaig a passeig o a menjar fora de l’Empordà, intento fer-m’ho venir bé per coincidir amb alguna ballada o aplec per així aprofitar bé el viatge.
Quant a la salut de la sardana, la veritat és que aquesta flaqueja. Cada cop hi ha menys balladors, però m’engresca veure que a Figueres, per exemple, hi ha bastant jovent que en balla. I per què no dir-ho, un dels que més despunta és de Les Escaules. De moment encara em queda bastanta corda, però és maco veure que hi ha algú que podria ser el meu relleu, quan necessiti fer un pas al costat.
– Quines altres feines t’ocupen temps les setmanes prèvies a la data?
Penjar els cartells per la comarca, sobretot als pobles on veig que celebren festes majors i que, per tant, s’hi aplegarà molta gent. L’altra feina, feixuga però essencial, és, com deia, la de buscar col·laboradors. Sense ells, la festa costaria molt de fer; l’Ajuntament ens ajuda, però amb això no en fem prou. Necessitem donacions i ajudes econòmiques, sobretot pels lots dels sortejos. També hi ha altres aspectes que, tot i ser semblants cada any, cal estar-hi a sobre, com tenir suficient embotit i beguda, reservar el lloc i el menú on mengen els músics…


