La Cursa de la Dona de Figueres arriba a la desena edició. Aquest any es fa el 19 d’octubre i coincideix amb el Dia Internacional del Càncer de Mama. En parlem amb Lídia Albert, presidenta del Grup Iris
Què tindrà d’especial la desena Cursa de la dona de Figueres?
La primera cosa especial és el fet d’haver arribat als 10 anys de cursa acompanyades de tanta i tanta gent cada any! Això la converteix en una cursa especialment solidària i sobretot de caràcter festiu. Erradicar el càncer de mama seria la més gran de les notícies, però mentre això no passi, ens ajuntem totes per fer costat a aquelles que ho viuen, que ho han passat o que les diagnosticaran en un futur. I aquest any, demanem a tothom que es quedi fins al final, perquè hi haurà sorpresa…
Precisament es fa el 19 d’octubre, una data destacada…
Cert, quan vam planejar el 10è aniversari i, a tres anys vista, vam veure que coincidiria amb el Dia Internacional del Càncer de Mama i vam decidir traslladar-la. El 19 d’octubre esperem a tothom per celebrar la cursa de la comarca. La recaptació va íntegrament per a les persones afectades de càncer de mama. Grup Iris se n’encarrega que això sigui així.
Per tot plegat, espereu més participants que mai? Quina previsió teniu?
Sí, sempre intentem pensar en positiu i en gran. Cada granet de sorra, cada inscripció, suma per fer una muntanyeta d’ajuts per a les persones diagnosticades i les famílies. Feu boca-orella i fem-la grossa entre tots! Ajudeu-nos a fer que la Cursa superi les 5000 persones! I si arribem a 6000 també tindreu samarreta.
Pensant en la cursa, imagina’t que tens la capacitat de demanar un desig. Quin seria?
El meu màxim desig és que la gent celebri amb nosaltres fins al final això que és tan bonic i que ens suposa tant d’esforç. I que just al final bufem tots junts, voluntaris, participants, col·laboradors, patrocinadors, una espelma gegant que s’apagui amb un únic desig: aconseguir que mai ningú més hagi de patir per un càncer. Trobin o no trobin la cura, que mai ningú pateixi dolor. Igual que un dia naixem, un dia ens morim, més tard o més d’hora, però si us plau, que algú trobi la manera per tal que això passi sense patiment.