Pere Sastre (Club Atletisme Roses) va decidir, fa gairebé dues dècades, que Roses havia de comptar amb la seva particular Cursa de la Dona, un esdeveniment que ha crescut exponencialment. Sastre, encara en l’organització, s’alegra de veure que noves generacions s’hi van implicant.
– Com valores fer realitat, aquest diumenge 21, l’edició número 18?
Que la Cursa de la Dona de Roses arribi a la majoria d’edat és una fita d’allò més rellevant i emotiva per a mi. En els seus inicis no m’imaginava que pogués evolucionar i créixer tant. Que bé que la puguem seguir organitzant a Roses i que per molts anys perduri. Me l’estimo molt. L’encarem amb la il·lusió de cada any. És la cursa del poble, molta gent se l’espera i ja se l’ha fet seva. M’agrada trobar-me gent, a l’agost, que va a caminar o a córrer i es prepara per a la cursa. Molta gent ha conegut l’atletisme gràcies a aquest esdeveniment.
– Us marqueu, enguany, alguna xifra d’inscrits?
Com deia, el creixement ha estat brutal. En la primera edició vam tenir un centenar d’inscrits, en els últims anys ens hem apropat als 2000. Així que, ja que m’ho pregunteu, aquesta podria ser la xifra-objectiu per celebrar els 18 anys.
– Novetats en el circuit?
En els darrers anys hem consolidat una ruta de 5km pel mig del poble que agrada molt, accessible per a tothom: Avinguda de Rhode direcció Figueres i un part del passeig amb final a l’emblemàtic espai de la Ciutadella, on cada any els participants es troben amb alguna sorpresa (enguany, també!). Procurem que la cursa sigui cada any encara una mica més atractiva.
– Un darrer missatge per als dubtosos que encara no s’hi han inscrit:
Cada any dic que la gent s’apunti no per la cursa, sinó per la causa. Al final, el 100% de la recaptació en l’esdeveniment és per a la Fundació Roses contra el Càncer. Ells i nosaltres, el Club Atletisme Roses, fem molt bon tàndem. Tothom, tingui l’edat que tingui, s’ho passa molt bé quan participa a la Cursa. La vam impulsar quatre companys i ara estic molt content de veure les noves generacions involucrar-s’hi i, sobretot també, dones que encapçalen la junta del Club Atletisme. Darrere la Cursa de la Dona de Roses hi ha molta història: hi hem vist créixer mainada que ara ja va a la universitat i parelles que s’estrenen com a pares i hi porten els seus bebès amb cotxet.
