La Nit de l’Esport de Figueres va reconèixer enguany la trajectòria i la dedicació esportiva de Francesc Ribas Ferrer, un ciclista veterà que ha convertit la bicicleta en el fil conductor de la seva vida. En aquesta entrevista, Ribas recorda els seus inicis, les primeres bicicletes, les llargues sortides per les carreteres de l’Empordà i de França, i com, després d’un llarg parèntesi, va tornar a competir acumulant més de 500.000 quilòmetres sobre dues rodes. Un relat ple de memòria, esforç i amor pel ciclisme que avui continua pedalant, encara que sigui amb més calma.
Quan va començar a anar en bicicleta?
Vaig néixer el 2 de novembre de 1934, a l’estació de tren de Sant Jordi Desvalls. Ja de petit anava a pescar en bicicleta. El meu pare em portava assegut al tub superior, on enrotllava un sac com a coixí, i jo posava els peus a les “palomilles” de la roda del davant.
Com va ser la primera bici?
Al cap d’un temps, un pescador de la colla, que treballava a Riera i Juanola (la Rieju), va dir al meu pare que a la fàbrica hi havia molt material que no servia i, si volia, li podia muntar al fill una bicicleta. El pare va respondre que sí, molt bé. Quan va estar quasi acabada, faltava el manillar i em van preguntar com el volia. Jo vaig contestar, ràpid i fort: Manillar de carreres! En conjunt, la bicicleta estava molt bé.
La bicicleta, el vehicle de lleure als anys 50.
El primer de juny de 1950 vaig començar a treballar a Figueres, a la Comercial Pujol del carrer Muralla, 11, d’oficinista, fins al 19 de març de 1956, dia en què vaig anar a la mili, amb destinació a Capitania General de la IV Regió Militar, Barcelona. Em vaig vendre la bicicleta. Fins aquí, calculo que havia fet uns 100.000 quilòmetres, perquè la bicicleta era el meu mitjà de transport, l’utilitzava per anar a festejar a Roses, a vegades feia el trajecte des de Figueres tres cops en un dia i també pedalava de nit perquè hi anava a ballar.
Córrer per carreteres de llambordes
També anava molt sovint a França, cap a Perpinyà i voltants. En aquella època les carreteres eren millors que les d’aquí, que les teníem de llambordes. A cop de pedal, anàvem a pescar tota una colla en bicicleta, des de Figueres a Montjoi, entre altres llocs, i per descomptat també sortíem els dies de tramuntana. A més, participava en curses ciclistes oficials.
Un parèntesi sense pedalar
Em vaig llicenciar del servei militar el 25 de juliol de 1957 i casualment vaig quedar-me a treballar a Barcelona, des del 2 d’octubre de 1957 fins al 12 de febrer de 1960, data en què vaig tornar a Figueres i ja no m’he mogut d’aquí. Des dels 21 anys fins als 43 no vaig anar en bicicleta de carreres perquè fumava. Ara bé, el 2 de novembre de 1977, diada del meu 43 aniversari, vaig deixar el tabac.
Ciclista, rei de la pista
El 12 d’abril de 1979 començo de nou a entrenar. Torno a córrer fins al 2022, amb un total de 450.000 km. Des de llavors fins ara, només vaig a passeig, o sigui uns 4.000 km més.
Homenatjat en la Nit de l’Esport
Em va agradar que a la Nit de l’Esport em deixessin explicar al públic aquesta faceta esportiva, i ara, a 91 anys, m’ho agafo amb calma, només vaig a passeig i pedalo amb tranquil·litat.
