Per a Francesc Guisset, aquesta serà una Festa del Carme ben especial: l’última com a regidor llançanenc. Un comiat marcat pels records, l’orgull per la feina feta i l’estima per la gent de mar de Llançà.
– Com valores el programa de la Festa del Carme d’enguany?
Crec que s’ha aconseguit un programa rodó que combina perfectament el pes de les nostres tradicions amb l’esperit festiu de l’estiu. El fet de concentrar els actes entre el 16 i el 19 de juliol ens permet tenir quatre dies molt intensos, on l’activitat al voltant del port no para. A més, hem mantingut un equilibri fantàstic: des de la solemnitat i el record, passant per la gresca familiar a la Plaça Catalunya amb els jocs per a la mainada, el divendres, i el lliscador d’aigua, a l’aparcament del port, el diumenge, fins a les diferents actuacions musicals i les sardanes. Culmina la festa el castell de focs d’artifici, el dissabte, i la cantada d’havaneres, el diumenge. És un programa pensat per a tothom, tant pels llançanencs com pels que ens visiten.
– Quin diries que serà l’acte estrella i per què?
Per a mi, l’acte estrella és l’inici de la festa, quan s’aplega tot un poble, i que dona pas a la missa solemne que, més enllà del sentit litúrgic al voltant de la figura de la Verge del Carme, és, sobretot, un record i el reconeixement a la vida d’entrega i sacrifici dels pescadors i mariners, homes i dones, del poble de Llançà. És un homenatge als valors mariners i al reconeixement de la seva feina, i a l’alegria, vocació i ferma determinació amb què la realitzen. És un moment de moltes emocions que afloren els sentiments compartits de tots plegats i que, just després, es desferma i es transforma en l’alegria i rauxa de tot un poble mariner amb la processó de la Verge i la xaranga.
– Valora, per l’experiència al consistori, el paper de la Confraria de Pescadors en aquesta festivitat:
És cabdal, és el veritable pal de paller de tota la vida marinera i de la seva gent. Cohesiona les necessitats i reivindicacions del món de la pesca i, alhora, propugna la defensa del nostre entorn litoral i de l’economia blava. Però la seva tasca va molt més enllà: La Confraria —a través de la seva gent, de la Junta i del Patró Major— reivindica l’essència i el llegat de la gent de la mar. Una vida viscuda amb la mirada sempre posada al mar, inspirada per la poesia del vent i el bressol de les onades, que manté viva la passió per pujar a la barca, salpar i posar rumb a mar. És la representant més fidel dels valors mariners —el pes de la paraula, de la germanor, de l’honestedat i del respecte per la natura—, i reivindica que no s’esborri mai de la memòria d’on venim i qui som. També vull destacar el paper actiu de la Confraria per recopilar i preservar la llarga tradició marinera, des de les antigues arts i història local de la pesca, com pel català parlat i el lèxic propi del nostre món mariner. En definitiva, honora el mestratge dels qui ens han precedit, homes i dones que recordem amb emoció i admiració, alhora que marca el rumb cap a on volem anar: cap a una pesca del futur, sostenible, especialitzada i que dignifiqui la professionalització de l’ofici de pescador.
– Com viuràs tu la festa? Tenint en compte que serà la teva darrera com a regidor…
La viuré amb una barreja profunda d’emoció, nostàlgia i discreció. Per a mi és inevitable recordar aquell vailet que s’embarcava de petit, mentre la mare despatxava a la botiga de fleca i pastisseria que ja hi tenia al port de Llançà. M’acomiado de la vida pública portant en el cor i en el record tots aquests moments viscuts havent intentat honorar tots els consells i ensenyances d’aquells vells pescadors, en Nyoli, en Pelaio, en Xenei, qui, des de ben petit, em varen ensenyar a estimar el mar i a la seva gent, a gaudir d’una bona conversa, viure sense por, sense pressa, sempre mirant al mar… Uns valors que sempre he intentat defensar des de l’Ajuntament.
Me’n vaig amb la immensa satisfacció de la feina feta. En aquest mandat hem culminat dos projectes que per a mi eren vitals: la recuperació de la Casa del Mar, com a punt de divulgació de la nostra riquesa cultural, de la nostra més preuada façana marina, mar endins, i de la vida marinera del port; i l’espai GastroMar, destinat a donar a conèixer una gastronomia arrelada a les receptes que les mares i àvies ja cuinaven a les llars del port. Plats de gran excel·lència que avui dia se serveixen amb orgull als nostres restaurants. Marxar veient aquest llegat consolidat és el millor regal de comiat que podia desitjar.
