- El 94,5% dels clients recomanaria l’estada i el 92% repetiria l’experiència
- Els clients valoren amb un 4,06 sobre 5 la seva estada als càmpings i destaquen especialment el paisatge, l’entorn, el contacte amb la natura i la seguretat
- El turista de càmping genera una despesa mitjana de 53,99 euros diaris a la Costa Brava i de 60,29 euros a l’interior
El turisme de càmping presenta un important potencial de creixement econòmic i compta amb uns clients que mostren elevats nivells de satisfacció i fidelització. Són algunes de les principals conclusions de l’estudi El perfil econòmic i social del turisme de càmping a Girona: més enllà de l’estiu, elaborat per la Universitat de Girona (UdG) per encàrrec de l’Associació de Càmpings de Girona (ACG) i amb el suport de la Diputació de Girona. L’estudi s’ha elaborat a partir de les enquestes realitzades als turistes allotjats en càmpings de les comarques gironines durant els mesos de juliol i agost i s’ha presentat aquest dimecres en el marc de la vuitena edició del Girocamping PRO, celebrada a l’Espai Escoles Velles de Castell d’Aro.
L’estudi posa de manifest el perfil econòmic del turista de càmping, amb un nivell de renda i d’estudis elevat, i confirma que es tracta d’un client que busca una fórmula turística vinculada a un estil de vida diferent, amb una especial connexió amb la natura i l’entorn.
Un turista amb capacitat econòmica
El perfil del turista analitzat mostra un nivell formatiu elevat: el 44,92% disposa d’estudis universitaris i el 39,08% ha cursat estudis secundaris. Pel que fa als principals mercats emissors, Espanya representa el 51,52% de la mostra, seguida dels Països Baixos (25,76%) i França (16,67%).
L’estudi també evidencia una capacitat de despesa significativa. A la Costa Brava, la despesa mitjana és de 53,99 euros per persona i dia, mentre que a les destinacions d’interior arriba als 60,29 euros. La durada mitjana de l’estada també és especialment significativa, de 13,7 dies a les zones d’interior, i de 16,5 dies de mitjana a la Costa Brava.
Aquestes dades reforcen la dimensió econòmica del càmping i la seva capacitat per generar activitat al territori. La despesa dels turistes no es concentra únicament en l’allotjament, sinó que inclou també la restauració, les compres i l’entreteniment.
Elevada satisfacció i fidelització
Un dels resultats més destacats de l’estudi és el grau de fidelització dels clients. El 92% afirma que repetiria l’experiència i el 94,5% assegura que recomanaria l’estada. A més, entre els turistes que ja havien visitat anteriorment la destinació, un 55% considera que la seva valoració de l’estada ha millorat.
La satisfacció amb l’experiència també queda reflectida en la valoració global: els clients puntuen amb un 4,06 sobre 5 la seva estada i amb un 4,13 sobre 5 l’allotjament turístic. La investigadora responsable de l’estudi, Anna Garriga, professora titular de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat de Girona, destaca que la valoració general és molt positiva i que els clients valoren especialment tant els serveis que ofereixen els càmpings com el seu entorn.
Entre els aspectes més ben valorats de l’estada hi ha el sol i el clima (4,27), la platja (4,16) i el paisatge i l’entorn (4,09). També obtenen una valoració elevada la relació qualitat-preu (4,02) i la seguretat general (3,91).
Pel que fa als serveis i equipaments de la destinació, els clients valoren positivament aspectes com la neteja de les ciutats, parcs i jardins (3,89), les infraestructures de transport (3,86) i els serveis públics de salut (3,83). En canvi, el transport públic, amb una valoració de 3,56, apareix com un dels àmbits amb més marge de millora.
El càmping, una porta d’entrada a la destinació
L’estudi també analitza com els turistes descobreixen la destinació. El 29,36% ho fa a través d’internet, mentre que un 28,13% hi arriba per recomanació de familiars i un 22,02% per recomanació d’amics. Les xarxes socials representen el 12,84%.
Les dades mostren, per tant, el pes tant de la prescripció personal com dels canals digitals en la captació de nous clients. De fet, el 29% dels turistes enquestats visitaven la destinació per primera vegada, mentre que la resta ja hi havien estat anteriorment.
La recerca posa el focus en el comportament i el perfil del turista de càmping i en la seva capacitat per generar activitat econòmica més enllà dels mesos de màxima afluència. En aquest sentit, la desestacionalització és un dels àmbits que l’estudi vol aprofundir.
Una primera fotografia que s’ampliarà més enllà de l’estiu
L’estudi correspon a una primera fase de la recerca. L’Associació de Càmpings de Girona i la Universitat de Girona continuaran la recollida de dades durant les properes setmanes, amb l’objectiu d’ampliar l’anàlisi del comportament dels turistes al llarg de la temporada.
La voluntat és incorporar al treball la realitat de l’activitat turística més enllà dels mesos d’estiu i obtenir així una fotografia més completa del perfil, el comportament, la durada de les estades i la despesa dels turistes que visiten els càmpings gironins al llarg de l’any.
La vuitena edició del Girocamping PRO ha abordat els principals reptes i oportunitats de futur del sector del càmping, amb el focus posat en la gestió i fidelització del talent, les noves formes de treball i la integració de la tecnologia i la intel·ligència artificial, en un context de transformació del sector. La jornada ha comptat amb la participació de Miquel Gotanegra Portell, president de l’Associació de Càmpings de Girona; Vanessa Peiró i Royán, diputada de la Diputació de Girona; Maurici Jiménez Ruiz, alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, i Patrick Torrent Queralt, director executiu de l’Agència Catalana de Turisme.
En aquest context, el president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, ha situat entre els principals reptes de futur del sector la digitalització, la captació i fidelització del talent i la necessitat d’atraure nous estudiants cap als estudis vinculats al turisme. “Hem d’omplir les aules”, ha subratllat Gotanegra, que ha defensat també que la tecnologia ha de ser una eina per fer més eficient el treball dels equips, però no per substituir les persones, sinó per permetre que puguin dedicar més temps a l’atenció al client. “Som una gran destinació de càmpings, però no perquè tinguem banys amb aixetes d’or, sinó perquè els nostres clients se senten com a casa”, ha afirmat.