11a Cursa de la Dona de Figueres, 18 d’octubre.
Què significa per a Figueres que la Cursa de la Dona hagi arribat a aquesta consolidació?
És un dia molt important per a la ciutat. Cada any hi participen dones de Figueres i també de molts municipis de l’entorn, i s’ha convertit en una cita que la gent té marcada al calendari. El més important, però, és que darrere d’aquesta jornada hi ha un objectiu solidari i un suport molt important a les persones que pateixen càncer.
L’any passat es van fregar les 5.000 inscripcions. Què representa una participació així?
Significa continuar fent créixer una iniciativa on molta gent hi aporta el seu granet de sorra. Moltes persones que hi participen han viscut el càncer de prop, sigui perquè l’han patit elles mateixes o perquè l’ha patit algú de la família o del seu entorn. Aquesta és una de les coses que fan que la cursa sigui tan especial.
La Cursa també va més enllà del mateix dia de la prova. Quina feina hi ha al darrere?
Hi ha molta feina durant tot l’any, especialment per part del Grup Iris. No és només la cursa, sinó tot l’acompanyament que fan a les persones afectades pel càncer, amb teràpies, cursos, activitats, o propostes relacionades amb l’alimentació conscient. És una tasca molt important i que es fa de manera continuada.
I aquesta implicació també es trasllada a la recaptació?
Sí. El Grup Iris fa cada any el retorn de tota aquesta feina i de la recaptació que s’aconsegueix amb la cursa i les diferents activitats. Aquests diners permeten continuar ajudant les persones afectades pel càncer i donar suport a projectes relacionats amb aquesta malaltia.
Quin paper juga l’Ajuntament perquè la cursa sigui possible?
L’Ajuntament hi col·labora econòmicament i també en la part organitzativa i de difusió. Però és important destacar que hi participa molta gent. Voluntaris i persones que ajuden, per exemple, en els talls de carrers i en tota la logística necessària perquè la cursa es pugui desenvolupar amb normalitat. Al final, es tracta que sigui una jornada de ciutat, però sense perdre mai de vista l’objectiu solidari. És una suma de moltes persones que fan possible que aquell dia tot funcioni.
Què els diria a aquelles persones que encara no s’han inscrit?
Que s’hi animi tothom, a fer la cursa i a comprar-se la samarreta. És una jornada molt bonica i solidària, i crec que val la pena participar-hi i contribuir, cadascú des d’on pugui, a aquesta causa. I qui no pugui córrer també pot col·laborar-hi des de fila zero.