Pere Prada, escriptor.
Quins records té de les fires de la seva joventut?
L’ambient de festa tant diferent a la grisor diària i el contacte amb noies en diferents llocs com els autos de xoc, les sardanes,el ball…venia tot el jovent de fora i estàvem tant tips de col·legis religiosos sense companys de l’altre sexe…
Qué és el que més li agradava de les fires ?
Les sardanes diàries,pujar les noies als autos de xoc i que les fires estiguessin al centre de la ciutat.
Quina atracció li agradava més?
Era i sóc fanàtic dels “cavallitos”. Aquell puja i baixa amb les cames eixarrancades i ben agafat a un pal mentre vas avançant i conquistant el món a cada instant. Pura màgia.
I, quin espectacle?
Les majorettes van ser tota una revolució per la llibertat que representaven: Aquelles cuixes magnífiques, la seva alegria, els tres petons a cada galta, les mans fent virgueries.Hipnotitzaven.
Té alguna anècdota, o record, de les fires?
Sortir a la tarda de col·legi amb un company i anar a descobrir les parades que estaven muntant em feia sentir una mena de furtiu. Per mi les fires sempre han anat lligades a una certa idea de transgressió, a la temptació de pecar.
Qué afegiria/eliminaria de les fires?
Desitjo tan sols que els “cavallitos” i el tren de la bruixa segueixin rodant al cervell de molta gent, que aquell Altamar ens sedueixi encara i que puguem anar tirant tiros a tants fantasmes com hi ha arreu, i que no faltin els “carmel·los” de cotó fluix per nens i nenes de tots els colors i els concerts marxosos pel jovent.



