Montse Aguer, directora dels Museus Dalí.
Quins records té de les fires de la seva joventut?
Associo les fires amb llum, color, soroll i alegria. M’agradava molt el canvi de ritme que representaven en la meva quotidianitat, estar molta estona al carrer i els dinars amb familiars i amics. I sobretot la presència de molta gent a Figueres i la desfilada de les carrosses.
Qué és el que més li agrada de les fires ?
Ara m’agraden pels motius que abans he comentat, i també perquè em transporten a la infantesa i a la sensació d’alegria i canvi. Així mateix m’agrada passar estona a les fires menjant alguna cosa, sobretot el cotó fluix o núvol de cotó de sucre blanc i rosa. I mirar durant estona les parades que mostren els dibuixos, l’artesania, els productes artesans o els llibres.
Quina atracció li agradava més?
L’atracció que preferia anava canviant segons anava fent anys: des dels “cavallitos” fins al tren de la bruixa, la pesca amb tortugues, la muntanya russa, la nòria o els autoxocs, on competíem amb els nois.
I, quin espectacle?
Si n’hi havia, algun musical. Ara m’agrada la programació de teatre i les exposicions que s’inauguren durant les fires.
Té alguna anècdota, o record, de les fires?
L’emoció dels dies abans esperant que arribessin les fires. I també la roba que acabava d’estrenar per Ram i que durant els dies de fires podia portar. Era la roba més nova que tenia.També, naturalment, associo les fires amb Salvador Dalí, amb els seus Diaris de joventut, on parla de la seva vida a Figueres, que narra d’una manera molt bella. I amb els seus cartells de fires, encara ara tan moderns i vibrants.
Qué afegiria/eliminaria de les fires ?
El seu aire em segueix agradant. Les considero màgiques per a tothom, però sobretot pels més petits. Aquesta sensació especial, espero que no es perdi mai, ni la capacitat de connectar amb el nostre esperit més lúdic.

Obra de Salvador Dalí, del 1922, que es va utilitzar en el programa de Fires de 1987.
© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí,


