Aquest 13 d’octubre, el Forn de la Plaça de Vilafant ha celebrat el seu desè aniversari. La Carme i el seu marit formen un bon tàndem i han consolidat el forn com un dels més autèntics de la comarca.
“Alguns clients passen per davant de quatre fleques abans d’arribar a la nostra”
– En primer lloc, per molts anys! Com valoreu aquesta trajectòria?
Gràcies per les felicitacions. Per sort, la trajectòria ha estat positiva i ascendent, amb una molt bona dinàmica. Vam començar de zero, a cegues, a l’aventura… I ara comptem amb clients que hem tingut des del primer dia i això és el que més volem agrair. Fem vacances, per exemple, tres setmanes i no passa res… Quan tornem, els continuem tenint entre nosaltres. Entre setmana, solem tenir majoritàriament gent del poble, si bé al cap de setmana també comptem amb clientela de Cistella, Taravaus, Lladó, Navata, Borrassà i, inclús, Figueres. Gent que, en el trajecte de casa seva a la nostra fleca, potser ha creuat fins a quatre altres fleques…
– Quin és el vostre secret?
La gent valora que fem el pa com abans. Amb les tècniques tradicionals i, sobretot, amb el forn de llenya. Possiblement, com deia abans, prescindeixen de les fleques que tenen més prop perquè els agrada el nostre producte i perquè oferim varietat i qualitat… A tall d’exemple, a ple estiu, tenim clients que marxen de càmping, ens compren quatre pans i, quan tornen, ens expliquen que el pa ha aguantat quatre dies sense haver-lo de congelar.
– Fa cinc anys ens explicaves que la fleca rutlla gràcies, en bona part, al tàndem que feu la teva parella i tu…
En efecte, el funcionament segueix com aleshores i posem molta rellevància en el treball en equip. El meu home treballa a la nit, a partir de les 20h, i jo, des de ben d’hora ben d’hora, m’ocupo de la botiga i soc qui atén els clients. Obrim de dimarts a diumenge, a partir de les 7 i fins al migdia. El dilluns és el nostre dia de descans.
– Quins són els vostres productes estrella?
A banda del pa més típic, la gent ens encarrega tot sovint les coques de pa i el pa de coca (aquest últim, encara el venem a pes, com històricament sempre s’ha fet). La coca dolça de sucre, també anomenada coca de forner, també té molta sortida (inclús més que els croissants i la resta de pastisseria) i no oblidem que els llonguets, un producte molt típic d’aquí, també triomfen molt. En aquest aspecte, m’agradaria recordar que sempre recomanem que la gent ens truqui per encàrrecs, si pot ser el dia abans. No volem que la gent marxi de la fleca sense allò que desitja i sempre que podem ens agrada complir amb el lema de “sortir del forn i servir”. Aquesta és la intenció: sortir de la botiga amb bon pa i amb un somriure.