La Genka és la darrera alumna de l’escola Mónica Lucena que s’ha vist a la pantalla, com molts altres anteriors. Segur que no serà l’última!
– Pots detallar-nos, primerament, l’actualitat de l’escola?
Tenim un gran equip, sobretot després de les darreres incorporacions. Professors molt qualificats, cadascú en la seva disciplina (cant, ball i interpretació). Tot l’equip hi és tant per aquelles persones que simplement busquen oci com pels que volen tenir una preparació professional. Els que escullen aquesta darrera opció, després de cursar assignatures necessàries com les que podrien cursar en el Conservatori, surten directament a fer càstings de sèries, pel·lícules, programes de televisió… Però repeteixo: tothom, independentment de l’edat, pot trobar el seu lloc, el seu grup i la seva disciplina preferida a la nostra escola.
– Un exemple d’algunes de les vostres propostes?
Recomano les classes de cant grupal, on diferents generacions (filles amb les seves mares o àvies) amb el mateix nivell comparteixen activitat i la gaudeixen moltíssim. És bonic veure-ho. Es pot provar la primera classe gratuïtament. També tenen molt bona resposta les classes de ball, flamenc, ritmes llatins, ballet, hip-hop…
– La darrera aparició a la televisió, la vostra alumna Genka. Et continues emocionant, després de tants èxits al llarg dels darrers anys?
Evidentment! La Genka, de només vuit anys, va aparèixer al programa Ràndom, de TV3 i va interpretar brillantment un fragment de la complicada ària de la reina de la Nit de l’òpera de La Flauta Màgica de Mozart. Cada èxit del meu alumnat és una gran satisfacció, des del primer, ja fa uns anys, que va ser l’Aray, amb 13 anys, aleshores, a La Voz Kids, com tota la resta: María, Víctor, Edurne, Yara, Yolaini i Llum a la pròpia Voz Kids o Eurovision Junior. També l’Ariadna Vieyra, que es va quedar a les portes d’Eufòria.
– Tampoc podem passar per alt els èxits en dansa…
En dansa espanyola, tenim a la Carla Domínguez, l’Ona Germán, l’Eva Pérez i l’Aida Gómez a l’Institut del Teatre. Van entrar-hi després de preparar la prova d’accés amb nosaltres. Ara, són exemple i inspiració per les ballarines de l’escola.
– Èxits que, segurament, no s’aconsegueixen d’un dia per l’altre…
Cadascun dels triomfs comentats són fruit d’un llarg treball i progressió dins de l’escola. La nostra funció és guiar individualment per entomar el camí o la tècnica que més se’ls ajusta. Jo, de petita, no vaig tenir aquesta sort. En definitiva: en el meu centre vull que tothom tingui la seva formació. I els que s’hi volen dedicar, per potencial i vocació, fem que surtin d’aquí amb el futur si no resolt bastant encaminat.
