Coincidint amb una nova edició del Fòrum Re-Think Empuriabrava, celebrat el proppassat dia 27, conversem amb Agustí Ayats, portaveu de SOM Empuriabrava i Castelló, sobre el futur model de neteja, residus i serveis municipals, una de les grans qüestions estratègiques del municipi.
– Per què considereu important obrir aquest debat públic sobre la neteja i la gestió dels residus?
Perquè en realitat no estem parlant únicament de contenidors o d’escombraries. Estem parlant del model d’espai públic, de la qualitat urbana, de la imatge turística del municipi i de la capacitat d’adaptació d’Empuriabrava als reptes futurs. Un municipi com el nostre, amb una enorme estacionalitat i una pressió turística molt elevada, necessita reflexionar amb profunditat sobre quin model de serveis urbans vol tenir durant els pròxims anys.
– El model actual porta gairebé vint anys en funcionament. Creieu que està esgotat?
El model actual va respondre a una realitat concreta del municipi l’any 2006. I durant aquests anys també ha incorporat adaptacions importants, com la implantació de la recollida de la fracció orgànica l’any 2018. Per tant, seria injust dir que no s’ha intentat modernitzar. Ara bé, també és evident que Empuriabrava ha canviat moltíssim en aquests vint anys i que avui afrontem reptes molt diferents dels que existien aleshores. Més que parlar d’un model “esgotat”, jo parlaria de la necessitat de redefinir-lo i adaptar-lo a la realitat actual i futura del municipi.
– El debat s’ha centrat molt en si el servei ha de ser públic, privat o mixt. Quin és el vostre posicionament?
Crec que seria un error afrontar aquest debat únicament des d’una lògica ideològica. La pregunta important no és si el model sona millor políticament, sinó quin model és capaç de garantir millor qualitat, flexibilitat, control públic i capacitat de resposta. Empuriabrava és una realitat molt singular i molt exigent operativament. Per tant, el debat s’hauria de centrar sobretot en què necessita el municipi i no tant en etiquetes.
– Què us preocupa especialment de la situació actual?
Probablement, el que més em preocupa és la sensació de provisionalitat. El municipi porta temps funcionant sota fórmules de continuïtat extraordinària mentre encara no s’ha definit definitivament el nou model. I això, més que una qüestió jurídica, és una qüestió estratègica. Perquè el que es decideixi ara pot condicionar el municipi durant molts anys.
– Què esperàveu del Fòrum Re-Think Empuriabrava?
Sobretot, que fos útil. Que permetés escoltar mirades diferents, incorporar experiència, contrastar visions i elevar una mica el nivell del debat públic. El més important és que la ciutadania entengui que això no va només de neteja. Va de model de ciutat, de sostenibilitat, de qualitat urbana i de futur. I també crec que és positiu que el municipi sigui capaç d’obrir debats serens abans que els problemes es converteixin en irreversibles.
– Quin paper hauria de tenir Empuriabrava en aquest debat?
Central. Perquè Empuriabrava té unes necessitats molt específiques. La seva configuració urbana, els canals, la dimensió turística, la població flotant o les platges exigeixen una mirada molt particular. No podem pensar els serveis urbans d’Empuriabrava exactament igual que els d’un municipi convencional. I crec que aquesta és una de les grans reflexions que cal afrontar durant els pròxims anys.