A Catalunya, dos de cada deu ajuntaments estan encapçalats per una dona. Un és el de Castelló d’Empúries i fem balanç amb l’alcaldessa, Anna Massot, del 2025.
Tanquem any. Què destacaries d’aquest 2025 a Castelló d’Empúries?
Ha estat un any intens i significatiu per al municipi. En destacaria la consolidació de projectes que tenen una clara vocació transformadora i de millora del dia a dia. Hem avançat en actuacions vinculades a l’espai públic, a la seguretat, als serveis i a la dinamització cultural, sempre amb la voluntat de fer un municipi més amable, més cohesionat i amb major qualitat de vida. S’han iniciat obres com la rehabilitació de la sala municipal, el pont del gran canal i la millora de la xarxa ciclista del municipi, però també s’han finalitzat les obres del centre de dia i OMAC d’Empuriabrava. A més, s’ha posat en marxa la unitat de policia de proximitat i s’ha iniciat la redacció del pla director per a la conservació i restauració de la Basílica de Santa Maria.
Ja s’ha superat més de la meitat del mandat. Quina valoració en fas?
La valoració és positiva, tot i que no amago que ha estat un primer tram de mandat complex i exigent. Hem treballat en condicions no sempre fàcils, però amb una idea clara: modernitzar el municipi i cuidar la seva gent. Malgrat els moments de tensió o dificultats, els projectes avancen, els equipaments milloren i la ciutadania comença a percebre canvis reals. Governar en minoria i en un context polític tens obliga a ser especialment rigorosa, dialogant i persistent. Hem hagut d’afrontar dificultats, però també hem demostrat capacitat de resistència i de lideratge. S’ha mantingut el rumb, amb criteri i coherència, sempre pensant en l’interès general del municipi per sobre de qualsevol altra consideració.
Encares diferent el que queda a l’alcaldia de com t’ho imaginaves quan t’hi vas incorporar?
Sí, sens dubte. L’experiència d’estar al capdavant de l’alcaldia et canvia la perspectiva. Quan hi arribes ho fas amb molts projectes i una idea clara del rumb, però després descobreixes que el dia a dia està ple d’imprevistos, urgències i decisions que no pots posposar, i una càrrega emocional que sovint no es veu. Tot i això, també he après que aquesta realitat canviant és una oportunitat: ens permet adaptar-nos i prioritzar millor, i també hi ha sorpreses positives: l’escalf de molta gent, la força dels equips tècnics i la capacitat col·lectiva de trobar solucions. El que queda del mandat és un repte, sí, però també un espai on podem consolidar tot el que hem començat i donar una empenta final als projectes que la ciutadania espera.