Al carrer ample número 17 de Figueres hi trobem el Cafè del Casino, un espai de restauració amb esmorzars, menús i tapes. Des de fa tres anys és dirigit per en Pep que ha aconseguit convertir-lo en un punt cultural de la ciutat.
Abans havies tingut els Tints i ara el Cafè del Casino. Quina diferència hi trobem?
Són locals diferents. Com a figuerenc em feia cosa veure aquest local tancat. A més, tenia moltes ganes de fer moltes coses culturals, concerts, representacions… Això va ser un factor determinant per escollir-lo.
De fet, aquest és un dels trets característics del local.
Sí. Crec que el Casino Menestral, com a institució, és la casa de cultura de Figueres. I jo tenia ganes de fer que el cafè fos també un centre social. Que tothom se’l fes seu, com el cafè del poble. Un punt de trobada de la ciutat, amb gent de tota mena, gran, jove…
Què suposa per a tu organitzar tots aquests actes culturals?
És arriscat, però jo hi confio. Cada setmana com a mínim fem dues coses. A més tenim la sort de col·laborar amb persones i entitats de la ciutat. La resposta de la gent és molt bona, però és un sobreesforç molt important. No només en l’àmbit econòmic, sinó organitzatiu. El bar pot estar ple, però també hi ha molts costos. Al final crec que és positiu. És una altra forma de fer-ne publicitat i a animar a la gent que surti. D’animar la ciutat.
Ho has aconseguit?
Jo crec que sí. Fem concerts per gent més gran com havaneres, d’altres de pop-rock per joves… És el local adient per fer tot això. Hem fet un local proper a la gent. Per ser un espai tan gros hi ha un ambient molt familiar. La gent coneix els treballadors que hi treballen, la Lola, l’Eduard, la Ruth, l’Eric… Hi ha molta relació entre el client i el personal. I és una satisfacció molt gran quan algú se t’acosta, et felicita i et dona les gràcies per agafar el Casino.
Quin és el futur que li espera al negoci?
Hi haurà canvis pròximament. Algun canvi substancial. Dins de la meva programació m’agradaria muntar cicles més exclusius dedicats al jazz i al blues, fer més presentacions de llibres, de diapositives… Tot això sense deixar de fer els dijous de versions. La meva idea sempre ha estat convertir el Cafè del Casino en un cafè teatre. Vull que sigui un local molt dinàmic.