L’apicultor Marc Arumí ens presenta la nova activitat que ofereixen des de l’empresa de Garriguella, i ens explica alguns dels problemes i solucions de la població d’abelles empordaneses.
Abellaires Empordanesos inicieu una nova activitat: Apicultors per un dia. En què consisteix?
Es tracta d’una activitat de difusió en la qual vestim als participants d’apicultors i visitem un dels nostres apiaris de Garriguella, a pocs metres de la botiga. Allà expliquem com viuen les abelles, utilitzem el fumador, obrim les caixes i els participants poden veure les abelles de prop. I acabem l’activitat amb un tast de mel!
A qui va destinat?
A qualsevol persona, empreses o famílies, a partir de quatre anys. Fem grups d’entre sis i quinze persones, per què tothom pugui participar. És una activitat dinàmica i divertida que permet que tothom s’acosti al món de les abelles i la mel. Qui vulgui informació per participar-hi, es pot adreçar a nosaltres.
Quants ruscos teniu?
Tenim uns 350 ruscos convencionals, i des de 2014 tenim 180 ruscos més amb certificat ecològic.
I quina diferència hi ha entre convencional i l’ecològic?
Primer, la ubicació. Per a produir mel ecològica hem d’anar, principalment, a parcs naturals, per estar lluny de cultius extensius i cultius transgènics, com pot ser el blat de moro. Això ens ho controla el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). L’altra diferència clau és la medicació que se’ls aplica a les abelles. L’abella pateix un problema, des de fa més de trenta anys, que és la Varroa (_Varroa destructor_). Perquè ens fem una idea, és com la paparra dels gossos. Això les limita, i si no s’actua, acaba morint tot el rusc. En convencional, actuem amb productes químics, i en ecològics apliquem productes amb un principi actiu natural, com pot ser l’àcid oxàlic o l’àcid fòrmic, que provenen de les plantes.
Una de les amenaces de les abelles és la vespa velutina. És el dificultat més important?
Jo diria que és el tercer factor més important. En primer lloc, hi va el canvi climàtic. És el que fa que no gaudim les primaveres, tenim canvis radicals de temperatura, manca de pluges, i aquesta falta d’aigua provoca incendis. Tot plegat limita les poblacions d’abelles. En segon lloc, hi ha la Varroa, que he comentat. I des del 2012 a l’equip contra les abelles s’ha unit la vespa Velutina, que apareix al voltant del mes de juliol i es queda amb nosaltres fins al novembre o desembre, depenen de les temperatures. Això ens provoca moltes baixes. Intentem capturar les vespes mares amb trampes, durant la primavera.
Què podem fer nosaltres per ajudar a la població d’abelles?
Una manera podria ser plantar plantes mel·líferes i autòctones, com pot ser el cap d’ase o el romaní. Això ens ajuden a fer que l’abella tingui aliment. I si tenen fonts o piscines, llocs amb aigua, i hi ha abelles, que tinguin cura i no les matin perquè si no les ataquem no faran res. Només venen a beure aigua.
I què fem si tenim un rusc d’abelles a casa?
Ens podeu trucar. És un dels serveis que oferim. Retirem el rusc i el posem en un apiari «hospital». Desconeixem si aquestes abelles estan infectades de Varroa, i podrien transmetre-ho a les nostres, que les tenim medicades i controlades. Per això les deixem a aquest apiari transitori durant unes setmanes, i quan veiem que està controlat, les passem a un rusc i l’incorporem a un dels nostres apiaris. La gent ha de saber que això requereix molt temps, i que no l’anem a buscar i de seguida fa mel. Comporta moltes setmanes de treball i de cures a les noves abelles, i no és fins a l’any següent que, si tot va bé, començarem a aprofitar-la.
També feu apiteràpia. En què consisteix?
Sí. Consisteix a utilitzar la apitoxina, el verí de l’abella, i aplicar-lo davant de certes malalties, com la psoriasi o el reuma, per millorar la salut. Sempre es fa un test previ per saber si en som al·lèrgics, és clar!.
