Entrevista a Elsa Rodríguez, regidora de l’Ajuntament de Llançà, pel Dia de la Dona 2021.
– Com et definiries?
Tinc 25 anys i soc regidora de Joventut, Família, Dona i Activitats Públiques de l’Ajuntament de Llançà. Pel que fa a la meva formació, sóc graduada en Criminologia per la Universitat de Girona, i també sóc titulada en Integració Social. Em considero una persona metòdica i amb un afany de superar-se dia rere dia. Soc bastant perfeccionista en les àrees relacionades amb el treball, l’estudi i l’esport. M’agrada marcar-me objectius, tinc moltes ganes d’aprendre i millorar, ja que penso que l’aprenentatge és un procés constant: sempre aprenem quelcom i això ens enriqueix com a persones.
– Escull algun moment de la teva vida el qual la condició de dona t’ha perjudicat:
Fins a dia d’avui, en cap moment, m’he sentit perjudicada pel simple fet de ser dona. Com a anècdota, en alguna ocasió m’he sentit subestimada pel simple fet de ser “jove”: algunes de les persones amb les quals he treballat, massa sovint equiparen el ser “jove” amb immaduresa, incapacitat, desinformació…
– Creus que la pandèmia ha agreujat les desigualtats sociales homes i dones?
Ningú s’ha salvat d’aquesta pandèmia; les conseqüències d’aquesta crisi sanitària són molt notòries i, per desgràcia, seran llargues. Així que considero que tots hem de remar cap a una mateixa direcció, per a poder fer front a aquest maleït virus i, d’una vegada per totes, poder acabar amb ell. Són moments durs, però amb esforç i paciència vindran temps millors. La Covid-19 ens ha fet canviar la forma de vida de la gran majoria de la població mundial d’una forma imaginable.
– Una dona que admiris (o hagis admirat al llarg de la història), famosa o no famosa, i per què:
Sens dubte, les tres dones que més admiro són la meva mare, la meva germana i la meva tia. Cadascuna d’elles m’ha transmès diversos valors i lliçons al llarg de la meva vida. M’han ensenyat a no rendir-me mai i a continuar lluitant pel que un vol, sense importar les adversitats i a creure en un mateix, entre moltes altres coses. Són, sens dubte, el motor més gran per continuar donant-me suport en tot moment, sense importar les condicions ni el temps.
– Sovint s’atribueixen superpoders a les dones per la seva capacitat de fer moltes tasques alhora. Quin poder sobrenatural t’agradaria tenir?
És una pregunta molt interessant, mai m’ho havia plantejat… si pogués escollir, sens dubte m’agradaria disposar del poder de ser invisible i de llegir la ment. Llegir la ment, perquè així podria saber que es el que realment pensa l’altra persona i reaccionar ràpidament. Ser invisible, per poder evadir-me quan em fes falta.