El municipi d’Avinyonet de Puigventós es troba gairebé al centre geogràfic de la comarca de l’Alt Empordà. Ocupa una extensió aproximada de 12,3 km2 i es troba a 70 m d’altitud. Limita al nord amb el municipi de Llers, a l’est amb el de Vilafant, a l’oest amb el de Vilanant i al sud amb Borrassà i Ordis.
Es tracta d’un lloc de pas obligat entre les comarques de l’Alt Empordà i la Garrotxa, ja que la carretera A-26, de Figueres a Besalú i Olot, travessa el terme en direcció est-oest. Si bé s’han trobat indústries del neolític, els primers indicis de poblament d’Avinyonet es daten en època romana. D’aquesta època en resta el testimoni de la Vil·la romana de la Font del Vilar. La primera referència del poble, la tenim l’any 962 sota un altre nom: el de Sant Esteve de Manibulo o Sant Esteve de Manol, en què el comte de Besalú permutà uns alous que posseïa a Manol i Figueres.
La segona referència al lloc, ja com Avinyó, és el nom d’un personatge, Berenguer d’Avinyò, que el 1090 i el 1107 signà com a testimoni en documents dels comtes de Besalú. Però sens dubte, el fet més destacat de la història d’ Avinyonet és l’existència del castell, que donà origen a la població. Aquest fou atacat el 1128 pel comte Ponç II d’Empúries, que poc després caigué presoner de Ramon Berenguer III. Segons una butlla del papa Alexandre III del 1176 l’església de Sant Esteve d’Avinyó pertanyia al monestir de Vilabertran. El poble és anomenat Avinyó fins al segle XIII. El diminutiu que ha restat fixat s’emprà des del segle XIV. A l’any 1916 s’afegeix el topònim de Puigventós a Avinyonet per distingir-lo d’ Avinyonet del Penedès. Si volem conèixer de veritat el caràcter de la gent d’un poble hem de viure la seva Festa Major, moment en el qual la gent s’aplega per a compartir i celebrar la diada de la vila. A Avinyonet de Puigventós la Festa Major té lloc per Sant Jaume i se celebra durant la setmana del 25 de juliol (festivitat de Sant Jaume).
El casc antic de la vila que ens convida a la passejada i a gaudir d’edificis, places i carrers, on trobarem elements arquitectònics interessants dels segles XVI i XVIII. Pel que fa al poble, es troba a 70 m d’altitud, en un replà de la serra de la Garriga, limitat per altes margenades sobre els rius Manol i Rissec, que corren a llevant i a ponent, respectivament, i formen el seu aiguabarreig a migdia. Constitueix un nucli aglevat vora l’antic castell medieval (després comanda hospitalera) i l’església. El Carrer de les Illes és un raval més modern, amb cases dels segles XVIII i XIX al NE del barri vell.
L’església parroquial de Sant Esteve d’Avinyonet, amb elements de datació diversa, és actualment un edifici d’una nau, rectangular, de murs emmerletats i atalussats per tal com restà integrada en el veí castell. El temple romànic fou reconstruït al segle XV (època de la fortificació) i reformat al segle XVIII. Es capgirà l’orientació (l’entrada és a llevant) i el frontis, d’època romànica avançada —que es conserva—, és ara capçalera, coronat per una espadanya antiga de dos pisos. Sobre la porta del segle XVIII es col·locà el timpà de la portalada romànica, que tenia una imatge de Jesucrist.
Fira infantil El Follet d’Avinyonet
El primer cap de setmana d’octubre el poble celebra la Fira infantil El Follet d’Avinyonet una festa en la que grans i petits poden gaudir d’un munt de tallers (cuina, maquillatge infantil, pintura, etc.), animacions infantils vàries, contes, inflables, etc. A la fira també hi podrem trobar parades d’artesania distribuïdes per tot el casc antic de la vila que ens conviden a la passejada.
La Garriga d’Empordà
L’espai anomenat la Garriga és un paratge natural, cultural i paisatgístic que, malgrat tot, és una zona poc coneguda que es troba allà on la plana de l’Empordà es comença a fer muntanya. El seu relleu és suau, ondulat i de poc pendent. La seva superfície aproximada és de 1.245 ha i es troba repartit entre els termes municipals de Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilanant, Biure i Pont de Molins. Es tracta d’un paratge típicament mediterrani amb un excepcional patrimoni d’arquitectura de pedra seca que inclou feixes, parets, recs i barraques, construït i utilitzat pels habitants de la zona d’antuvi, però que ha arribat als nostres dies força abandonat i que requereix d’un esforç per conservar-lo i recuperar-lo.
