Enric Torrent és la tercera generació de la coneguda Carnisseria-Xarcuteria Pelai, emmarcada a Sant Client Sescebes. L’avi Pelayo Navarra va obrir-ne les seves portes l’any 1933. Ara, amb 4 premis amb poc temps, sumen tot un seguit d’anècdotes ben interessants.
La carnisseria no només destaca, avui dia, per la seva extensa història sinó pels premis rebuts en les últimes edicions del Girona Excel·lent. Després de ser guardonats, fa un temps, amb la seva gelatina d’allioli, recentment han triomfat amb la llonganissa, la botifarra de perol i la botifarra negra, com a productes estrella a les comarques gironines.
– Primerament, com no pot ser d’una altra manera: què en recordes, de l’avi Pelai?
Era bastant més jove que ara, jo, quan ell va morir. Però, amb els 20 anys que el vaig gaudir, vaig tenir temps d’aprendre moltes coses d’ell. En especial, la cultura de l’esforç. Com del no-res va fer créixer un negoci, tot i els entrebancs d’aquella època, segueix sent admirable quan ho penso. Quant a les activitats de la carnisseria, d’ell recordo que vaig aprendre, molt a fons, les tècniques de matança d’animals.
– Què se sent, un cop guardonat amb quatre premis al Girona Excel·lent?
Realment, ens vam quedar ben sorpresos. Sí que esperàvem que, a banda de la gelatina, poguéssim endur-nos una categoria més. Però ser tan ben reconeguts ha estat una grata recompensa a les nostres tècniques d’elaboració i a la nostra política: la de cuidar sempre el producte de proximitat i no obsessionar-nos per les grans produccions.
– Els premis, sortir a la premsa i a la ràdio… amb què us ha afavorit?
Sempre estar bé que parlin de tu de manera extensa. Pel que fa al nostre dia a dia, després d’aquests reconeixements, la realitat és que ha estat un estiu amb molta feina, amb una major activitat i un major nombre de vendes. S’han doblat en certs productes, però no amb tots, perquè repeteixo que produïm amb consciència. Quan s’acaba, s’acaba. Llavors, la gent ens ho encarrega. M’agrada que, un cop la gent ens ha vist, ens ha llegit i ha sentit sobre nosaltres, decideixin venir-nos a conèixer. També professionals del sector: compartir-nos secrets o fórmules sobre com elaborem els productes fa créixer l’ofici.
– Algunes anècdotes que recordis amb un somriure d’aquest estiu tan intens?
Sí, la “fama” et farceix d’anècdotes. En puc desossar dues, per exemple. La primera, la que fa referència a la nostra aparició en el programa “La fonda”, d’en Pep Nogué, a Catalunya Ràdio. En aquell moment, a Sant Climent i rodalies, hi havia passants que van escoltar la ràdio i, a l’acte, van venir a veure’ns. Acció-reacció! L’altra anècdota, fa uns mesos, un home d’edat avançada, de Quart, va llegir sobre els nostres reconeixements al Girona Excel·lent. Ell, molt amant de les botifarres, va demanar al seu net que contactés amb nosaltres per rebre, mitjançant missatger, alguna de les nostres botifarres premiades. Va aprendre a pagar per Bizum i, uns dies més tard, quan va haver tastat els nostres productes, ens va trucar per felicitar-nos!