Parlem amb Eva Haro, titular de la farmàcia del carrer Tapis de Figueres. Fa tres anys va poder tornar a “casa”, al lloc on tant havia après, després de portar amb èxit una farmàcia de Roses.
– Què et va portar a fer-te càrrec d’una farmàcia a Figueres?
Després de 15 anys exercint a Roses, tenia ganes de treballar més a prop de casa. Soc de Figueres de tota la vida i, quan vaig acabar la carrera, ja havia treballat a l’antiga farmàcia del Carrer Tapis, amb la Sílvia i en Ramon, i en guardava molt bons records. Quan els anteriors farmacèutics es van jubilar, em va fer molta il·lusió poder tornar-hi. Vaig traspassar la meva farmàcia de Roses i vaig venir a Figueres.
– Què diferencia una farmàcia de barri?
Sobretot la proximitat i la confiança. Rebem tot tipus de consultes: som, sovint, el primer filtre de salut abans d’anar al CAP. En una farmàcia de barri coneixem els clients, els seus problemes de salut i, sovint, també la seva situació familiar. Això ens permet assessorar-los millor sobre la medicació i altres necessitats. Amb la gent gran, molts d’ells sols, la farmàcia va més enllà dels medicaments: també és un espai on poden explicar les seves preocupacions. També tenim molta clientela que no és del barri, atès que es tracta d’un carrer per on passa molta gent.
– Quins són els trets distintius de la Farmàcia Haro?
Acabem d’ampliar i modernitzar les instal·lacions i millorar-ne l’accessibilitat. També hem ampliat l’oferta de dermofarmàcia, dietètica i nutrició, fisioteràpia, salut sexual, productes per a la dona, ortopèdia i farmaciola. Oferim el seguiment farmacoterapèutic amb pastillers setmanals, la presa de tensió, la col·locació d’arracades i la participació en campanyes de salut. També hem posat en marxa un servei per detectar el risc cardiovascular a deu anys, mesurant colesterol, triglicèrids, glucosa i tensió arterial.
– Com valores l’equip que t’acompanya?
Estic molt contenta amb la Chaimae i l’Agnès. Són joves, alegres i responsables, i tenen molta empatia amb els clients. Jo també hi soc sempre, atenent els clients o treballant a la rebotiga, i això em permet estar disponible quan em necessiten.
– Alguna anècdota divertida?
Quan era principiant, vaig prendre la pressió a un senyor i li vaig dir que la tenia a 180. Ell, sorprès, em va respondre: «Impossible, si estigués a 180 ja estaria mort». Després vaig adonar-me que jo volia dir 18, ja que habitualment es dona la pressió sense el zero final. Era dels primers cops que la mesurava! També tenim una clienta que sempre demana «colenxindrina» en lloc de clorhexidina, una confusió que ja s’ha convertit en anècdota habitual.