La Sala de Plens de l’Ajuntament de Figueres ha acollit, aquest dissabte, la primera sessió
El comissionat està presidit per l’historiador Enric Pujol i format per un total de 18 experts
S’ha plantejat la commemoració dels 150 anys de la proclamació de Figueres com a ciutat, la recuperació de figures històriques com Salvador Fàbrega, Àlvar d’Orriols, Faustino Molina Velázquez i Enric Moner i la millora dels espais del Memorial Democràtic de la Generalitat
La Sala de Plens de l’Ajuntament de Figueres ha acollit, aquest dissabte al matí, la primera sessió del Comissionat per a la memòria històrica de la ciutat. El grup està format per 18 membres –ampliable a 21- i és presidit per l’historiador Enric Pujol, exdirector del MUME i exdirector del Memorial Democràtic de Catalunya. La resta de components del comissionat són els regidors de Memòria Històrica, Josep Maria Bernils, i la regidora de Cultura i Patrimoni, Mariona Seguranyes, -en representació de l’Ajuntament-; les arxiveres Eva Astarloa i Erika Serna, l’arquitecte Joan Falgueras, la bibliotecària Esther Arxé; Anna Maria Puig i Pere Gifre (representants de l’Institut d’Estudis Empordanesos), Lluís Fontané (Associació Triangle Blau), Isabel Burgas (Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust), Miquel Serrano (representant del MUME) i els historiadors Fernando Aísa, David García Algilaga, Alfons Martínez, Jordi Roig, Albert Testart i Pau Subirós. El secretari és Pere Ferrera, cap del Servei de Cultura. Els membres que hi formen part tenen una reconeguda trajectòria en la recerca històrica i de la cultura i són representants d’entitats i institucions vinculades en aquest àmbit.
Durant la reunió es van comentar i debatre diverses actuacions impulsades des de les regidories de Memòria Històrica i de Cultura i Patrimoni. La primera efemèride a celebrar és el 150è aniversari de la mort del músic i compositor Pep Ventura, la propera primavera, però un dels reptes que assumirà el Comissionat és la commemoració dels 150 anys de la proclamació de Figueres com a ciutat, que tindrà lloc a partir del mes d’octubre de 2025 i fins l’octubre del 2026.
Entre altres accions que van debatre hi ha la millora dels espais del Memorial Democràtic de la Generalitat que hi ha a la ciutat, documentar els noms de totes les víctimes del bombardeig de la Guerra Civil que figuren al Passeig de la Memòria i la recuperació de figures històriques –mitjançant plaques, plafons, homenatges- a l’espia Salvador Fàbrega, al dramaturg Àlvar d’Orriols, al carabiner Faustino Molina Velázquez i a Enric Moner (deportat als camps d’extermini), entre altres.
“Salvaguardar la història de la ciutat”
El febrer passat, el govern de Figueres va aprovar al ple la creació d’aquest comissionat. L’objectiu és garantir i fomentar la recerca històrica de la ciutat i fer-ne una divulgació que arribi al conjunt de la ciutadania. El segon tinent d’alcalde i conseller delegat de Memòria Històrica, Josep Maria Bernils, explica que “estem davant la creació d’una comissió municipal que no ha de tenir cap connotació partidista, sinó que vol esdevenir una eina de servei a la ciutat com és el cas de la Comissió del Nomenclàtor. Entenem que aquesta Comissió ha de tenir una vigència permanent dins de l’Ajuntament, governi qui governi en el futur, amb l’objectiu prioritari de salvaguardar la història de la ciutat i difondre-la tot agrupant persones i entitats de diferents sensibilitats per assolir un sentit ampli de la història de la ciutat”.
Enric Pujol afirma que “hi ha una sèrie important de mancances i llacunes en la investigació històrica de la ciutat i cal resoldre-ho amb un treball sistemàtic. Hem de recuperar un cert orgull de pertinença a la ciutat i que serveixi per potenciar la cohesió social. Per assolir-ho cal fer un treball profund amb les entitats, una sistematització de la feina i el suport institucional, i s’ha de divulgar la història de la ciutat des de les aules perquè arribi el coneixement a totes les capes socials”.
La història de Figueres des dels seus orígens fins al passat recent
La filosofia que ha mogut la creació del Comissionat és que “la història i la memòria són fonamentals a l’hora de crear una cultura ciutadana que serveixi per cohesionar la societat figuerenca i promoure un orgull de ciutat. Per assolir aquests propòsits, la recerca històrica sobre la ciutat és fonamental i estendre-la al conjunt de la ciutadania, totalment necessari. Així mateix, ha de procurar arribar als sectors que més la desconeixen, com poden ser la mainada, la gent jove o els nouvinguts”. L’etapa històrica que abastarà la tasca del Comissionat “és la totalitat de la història de Figueres, des dels seus orígens fins al passat recent. Les temàtiques que cal abordar han de respondre a una visió àmplia de la història que tingui en compte els diferents vessants que han configurat al llarg dels temps la societat figuerenca. I que no desatengui qüestions substantives com la perspectiva de gènere, la tradició cultural i lingüística pròpia o la pluralitat social i política que ha existit en cada moment”.
Assessorament en matèria de memòria històrica
Les atribucions del Comissionat per a la Memòria Històrica de la Ciutat són, entre altres, l’assessorament en matèria de memòria històrica i de tots aquells àmbits de la cultura de la ciutat que s’hi interrelacionin, dels plans i projectes que se’n derivin, així com de l’anàlisi i estudis de les actuacions relacionades amb la seva preservació, recerca, foment i divulgació. També el seguiment de les actuacions que promogui l’Ajuntament o altres administracions supramunicipals relacionades en aquests àmbits i que afectin la ciutat de Figueres. Uns dels altres punts són formular propostes d’actuació per a la preservació, recerca, foment i divulgació de la memòria històrica i de tots els àmbits que s’hi interrelacionin; i impulsar la informació i la participació ciutadana en relació amb els projectes i actuacions més rellevants que es promoguin des del Comissionat de forma coordinada amb l’Ajuntament. La intenció que es marca el comissionat és treballar de forma coordinada amb els diferents organismes municipals en totes aquelles competències que poden ser compartides i especialment amb la comissió del Nomenclàtor i amb les regidories de Memòria Històrica, Cultura Popular, Cultura i Patrimoni, Educació i Joventut.