Genís Pinart, President i cap operatiu de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil del Port de la Selva
“Vam ser dels primers cossos de fora del País Valencià en arribar a la zona i la gratitud de les persones afectades a qui vam poder ajudar, inoblidable de per vida”
1-Quines funcions té Protecció Civil?
Les funcions principals són la prevenció i la informació a la ciutadania dels riscos que hi ha a cada municipi. Participem en preventius d’actes de gran afluència de públic, com la Fira de l’Espàrrec, la festa major, esdeveniments esportius, cavalcada de Reis, Carnaval, etc. Sempre donant suport a la guàrdia municipal.
També fem formacions a la població per aprendre a actuar en els primers moments d’una aturada cardiorespiratòria i utilització de DEA. Paral·lelament, si es produeix una emergència, solem fer la primera intervenció i donem suport als altres cossos d’emergències.
2-Com va sorgir la teva vocació per formar part d’aquest grup?
Des de sempre he participat en voluntariat d’emergències. Amb 16 anys ja era voluntari forestal, que depenia del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Amb els anys, em vaig formar i incorporar, juntament amb molts altres companys, a l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) del meu municipi, ja que les emergències que més patíem eren els incendis forestals.
En aquestes emergències, ens trobàvem que, el fet d’arribar primers, havíem de fer tasques que no ens corresponien, com regular trànsit o atendre alguna persona ferida.
Al Port de la Selva, per situació geogràfica, sempre hi ha hagut un nombrós grup de persones que s’han format per poder intervenir en emergències.
D’aquí, va sorgir la idea de crear l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil del Port de la Selva, que permetia actuar en qualsevol situació d’emergència del municipi. Inicialment, vam ser una trentena que vam fer la formació de l’Institut de Seguretat Pública (ISPC) i l’alcalde de l’època, que també pertany al grup, em va demanar si en volia ser el cap del grup operatiu, pels meus anys d’experiència al seu costat.
3-Quins són els riscos naturals del municipi del Port de la Selva?
Els principals riscos naturals del Port de la Selva són els incendis forestals, les tramuntanades i els aiguats. Cal tenir present que tenim un dels termes municipals més gran de l’Alt Empordà i hem d’actuar en una zona molt gran, des de la zona de la Serra de Rodes (monestir de Sant Pere de Rodes, castell de Sant Salvador de Verdera, poblat medieval de Santa Creu de Rodes, mas Ventós…) fins a gran part de la península del cap de Creus, tant en zones marítimes, com terrestres.
4-Quina ha estat la darrera actuació i com heu actuat?
La darrera actuació ha sigut el desplaçament, de tres membres de l’AVPC del Port de la Selva juntament amb altres proteccions de Catalunya, a la zona zero de la catàstrofe de València, concretament a Paiporta. Vam ser dels primers cossos de fora del País Valencià en arribar a la zona i aquest fet, crec personalment, que va servir per agilitzar les traves burocràtiques i administratives perquè altres cossos de professionals i de voluntaris poguessin desplaçar-se per ajudar.
Els primers moments van ser de caos absolut, la destrucció era total i no ens podíem creure el que estàvem veient en directe. La feinada va ser descomunal i la gratitud de les persones afectades a qui vam poder ajudar, inoblidable de per vida.
5-Quines aptituds ha de tenir un voluntari/ària de Protecció Civil?
Les principals aptituds d’un voluntari de Protecció Civil han de ser la generositat, la capacitat de sacrifici i l’empatia. Si no estàs disposat a sacrificar part de la teva vida personal, de franc, no cal ni que t’ho plantegis.
6-Si una persona vol apuntar-se a la vostra entitat, què ha de fer?
Hi ha dues maneres de formar part de la nostra associació: La primera és ser-ne soci/sòcia, amb una quota mínima anual de 10 € pots col·laborar econòmicament amb l’associació. Hi ha socis que col·laboren amb quotes de més import. També hi ha persones que no són sòcies, però fan donatius esporàdics, tant econòmics com de material.
La segona manera és ser voluntari/ària, per la qual cosa, cal fer una formació semipresencial que convoca anualment l’Institut de Seguretat Pública (ISPC).
7-Vols comentar alguna qüestió que no t’hagi preguntat?
El nostre principal problema és el del finançament. Depenem exclusivament de les quotes dels socis, d’una petita subvenció de l’Ajuntament i d’alguns donatius de particulars.
La nostra demanda des de fa molts anys és la subvenció per part del Govern de la Generalitat.
Esperem que amb el canvi de Govern i amb el macrodesplegament que hem sigut capaços de gestionar al País Valencià, a través de la Coordinadora Operativa d’Associacions de Voluntaris de Protecció Civil de Catalunya, la nova consellera sigui prou valenta per fer un pas endavant en favor de les AVPC de Catalunya.
Al cap i a la fi, som persones que vivim i coneixem els nostres municipis com ningú i això ens permet fer primeres intervencions molt ràpides i efectives que, en molts casos, estalvien l’actuació de recursos professionals i queden disponibles per altres emergències que puguin sorgir simultàniament.