Entrevista a Isabel Guzman, nascuda a Figueres i llicenciada en història.
Què és per a tu el 8 de març?
El Dia de la Dona Treballadora és per a mi la data per reivindicar que la nostra societat necessita una paritat desitjada i no imposada, és a dir, que volem que no hi hagi diferències entre sexes en el món laboral i econòmic.
Com vius aquesta efemèride?
Crec que és imprescindible conciliar la vida laboral amb la vida personal i familiar. Per descomptat, amb el meu marit compartim les feines de la casa i per tenir més temps per a nosaltres algunes feines domèstiques les contractem externament.
De quina manera podem avançar en la paritat?
Ens cal més empatia, o sigui posar-nos en el lloc de les persones que volen millorar i, cadascú dins les seves possibilitats, facilitar-los el camí. Així, calen avenços legislatius i també molta conscienciació. Penso per exemple que el teletreball és un guany, ja que permet estalviar temps en desplaçaments i a la vegada energia; no hem d’oblidar que estem un moment d’emergència climàtica.
Què destacaries de la vida pública?
Estic molt contenta en veure que a la comarca molts ajuntaments són liderats per dones; hi ha més alcaldesses i regidores, en un món que abans era un feu masculí.
Alguna cosa més a afegir?
Convidaria a noies i dones a seguir amb la creativitat de quan eren petites. La vida adulta comporta molts reptes i es deixen de banda activitats recreatives que no hem de perdre com escriure, dibuixar, esculpir, tocar un instrument, ballar. Jo mateixa, he publicat «Bocins de pell» un llibre de relats on «les noies són guerreres».