L’alcalde del municipi presenta els eixos clàssics i les pinzellades culturals de la programació de Sant Mamet.
La llegenda: D’on neix la coneguda dita empordanesa de «Sant Mamet és a Riumors» per als qui demanen amb insistència?
Sant Mamet va ser un jove màrtir i patró dels pastors que tenim al cor des de sempre. La dita ve d’aquella insistència tan empordanesa: quan algú demana i demana, li dius «sí, home, Sant Mamet és a Riumors». Vol dir que aquí tot arriba i tot es fa. És la nostra manera de dir que som tossuts, treballadors, i que quan ens proposem una cosa, la tirem endavant.
L’aposta institucional: Què significa per al poble que el bisbe de Girona presideixi la missa solemne d’enguany?
És un honor i un reconeixement. Que el bisbe vingui a Riumors vol dir que veu un poble viu, amb arrels i amb futur. La missa de Sant Mamet és el moment més solemne de la Festa. Que la presideixi ell ens connecta amb la història, amb els nostres avis i amb el sentit comunitari. És una manera de dir que la fe i el poble van de la mà.
La cultura local: Com s’ha gestat la col·laboració amb l’artista Martí Nonell perquè porti la seva exposició a El Riuet?
El Riuet ha de ser també un espai de cultura. Amb Martí Nonell hem buscat portar art de proximitat, d’arrel empordanesa, a casa nostra. Volem que la gent vingui a veure l’exposició abans del vermut, que els nens vegin pintura i que la Festa Major també deixi empremta a la paret. És una pinzellada cultural que volem que es repeteixi.
L’acte veïnal: Més enllà dels balls de nit, quin paper juga el vermut popular com a gran espai de retrobament de la comunitat?
El ball de nit està molt bé, però el vermut és l’ànima. El vermut popular és on es retroba el poble sencer: avis, joves, els que viuen aquí i els que tornen. Sense música forta, parlant i compartint taula. En un poble de 260 persones això és or: és quan de veritat som comunitat. Si he de triar un acte, em quedo amb aquest.
La longevitat: Com s’aconsegueix mantenir viva la il·lusió per la festa en un poble tan petit?
Fent que la gent se la senti seva. La Festa Major no és de l’Ajuntament, és de les comissions, dels joves, de les entitats i dels veïns que munten i desmunten. Jo només coordino. I cada any hi posem una novetat petita: una exposició, un artista nou o un acte diferent. Així la il·lusió es manté compartint-la.
La preferència: Prefereix el caliu del vermut popular o el concert de La Montecarlo?
Com a veí, el vermut popular, sens dubte. La Montecarlo ens fa ballar fins tard i això també ho volem. Però al vermut és on veus el poble als ulls, on s’expliquen les coses, on es prenen els acords i on es riu de veritat.
L’esperit: Una sola paraula que resumeixi el sentiment que vol transmetre aquesta edició del 2026.
Retrobament. Perquè després de tants sorolls, de rumors i de coses sense cap fonament, aquest any volem retrobar-nos. Amb nosaltres mateixos, amb els que fa temps que no venen i amb el sentit de ser de Riumors.
