L’empresari ens explica com va començar l’empresa i com s’hi ha anat vinculant tota la família.
Quins van ser els inicis de Ferros Perich?
Va néixer l’any 1972 en mans del pare, Miquel Perich Pujol. Ell havia treballat de diverses feines, i quan va tenir una edat, cap als quaranta anys, va voler posar-se pel seu compte. El seu cunyat de Terrassa estava en aquest sector, i a mesura de parlar-ne es va convèncer de tirar el seu propi negoci endavant. Va començar amb una camioneta petita i una bàscula per pesar el material. Anava comprant cartó a les fruiteries, ferralla als pagesos, i així anar comprant i anar venent, i amb el marge que n’obtenia va anar creixent, poc a poc. Al cap de dos o tres anys va dir-li al seu cunyat que l’ajudés, perquè tenia molta feina, i hi va entrar a treballar i com a soci.
Els fills heu seguit el llegat dels pares?
Sí. Ho hem viscut des de petits, quan teníem dies de festa el pare ens deia que l’ajudéssim a fer coses, així vam anar aprenent. Quan vam acabar els estudis vam venir a treballar. Vam estar uns anys junts i després ell, malauradament, va morir. A partir d’aquí ens vam posar nosaltres al capdavant. Ara som quatre socis, dos fills de cadascun dels germans, i hi treballem el meu germà, jo i els meus cosins. I algun net del meu pare que ja corre per allà! És un negoci familiar, tot i que tenim una quinzena de treballadors.
I què és el que us va atraure del negoci?
Ha canviat molt, el tema dels residus s’ha complicat, amb molts tràmits i permisos, però abans eres tu i el client, i tenies el tracte directe, podies negociar i pactar el preu amb el client. Ara molta cosa de la qual recollim té un destí específic, on després en fan nou material. És clar que sempre es compren i venen coses de segona mà, com a material d’ocasió.
Però ara també treballeu amb material nou, oi?
Sí, tenim dues línies diferenciades, una és el reciclatge i reutilització de residus i l’altre el magatzem de ferro nou i ferreteria per vendre a professionals.
