Aquest juliol, la joieria rellotgeria Ferrer, negoci emblemàtic (1914) ubicat en l’eix comercial figuerenc, tanca per jubilació. L’Enriqueta Ferrer, tercera generació, es podria dir que hi ha passat la vida, i el seu home, en Josep Maria, hi ha treballat durant gairebé quatre dècades.
– Ara tothom ja n’és conscient: la Joieria Ferrer tanca per jubilació.
En efecte, ara ja sí. En els darrers anys ja havíem deixat entreveure que aquest moment s’apropava, donada la nostra edat (més de 70 anys) i la manca de relleu (els nostres fills ja tenen les seves respectives feines). Ens sap greu veure com s’acosta el dia que abaixarem la persiana per darrera vegada, després de tota una vida deixant-nos la pell en aquest negoci més que centenari, familiar i amb una trajectòria de tres generacions. Però la vida són etapes i ara és el que toca.
– És una realitat que el sector penja d’un fil?
Molts dels nostres clients ens demanen, una mica desesperats, on hauran d’anar quan nosaltres tanquem i la realitat és que se’ns fa difícil recomanar altres establiments, bàsicament perquè en queden molt pocs que combinin joieria i rellotgeria, som pràcticament els darrers.
Fa uns quants anys tots ens coneixíem, el sector estava ben viu a la ciutat, amb més d’una vintena de negocis. Ara és ben veritat allò que es diu que els oficis s’estan perdent… Nosaltres, fins a l’últim instant, no només ens dedicarem a la venda de rellotges i joies, sinó que, com hem fet sempre, garantirem tots aquells serveis que se’ns demana: arreglar tota classe de rellotges, canviar piles constantment, fer tancaments de plata, enfilar collars…
– Ara que ens parlàveu de la vostra clientela… Quina valoració en feu de tots ells i elles?
Sempre hem dit que hem fet sort amb els clients que hem tingut al llarg d’aquestes dècades. Molts d’ells han passat a ser amics amb qui hem celebrat, per exemple, revetlles plegats. Aquests dies, molts es venen a acomiadar com si fossin de la família.
Nosaltres sempre hem posat als clients per davant, hem atès de la millora manera a tots els que han entrat per la porta i, inclús, a aquells que hem vist que necessitaven ajuda mentre passejaven per davant de la botiga.
En tot moment hem demostrat estar molt agraïts de la nostra clientela, però, com amb tot, fins que no t’hi trobes, és a dir, ara que ja hi ha data de tancament, és quan realment prens consciència de tot plegat. Estem paint una intensa barreja d’emocions: alegria per com de bé ens valoren i ens estimen, però tristesa per deixar una rutina que a mi m’ha acompanyat pràcticament tota la meva vida i al meu home uns 37 anys.
– Suposo que podríeu fer un llibre, amb la quantitat d’anècdotes que heu anat acumulant…
Sí, segurament, ja que tants anys donen per molt. Com dèiem, moltes amistats amb els nostres compradors, però també amb representants, proveïdors… N’hem viscut de totes, però la majoria són records molt positius i divertits. Fa uns mesos, per exemple, una clienta va venir a encarregar-nos les aliances del seu casament amb molta antelació, per por que tanquéssim abans no es casés. Ens va dir que, si tenia joies nostres des que va néixer, i del bateig, i de la comunió… no podia casar-se sense que les aliances fossin nostres. Veure créixer clientela així i anar posant cara a les noves generacions ha estat de les coses més boniques que ens han passat.


