Carme Heras Isach: ” La qüestió és el tracte proper amb el client, que vegi que vols ajudar-lo”
La llibreria La Ploma, de la Font Lluminosa de Figueres, celebra trenta anys. La seva propietària ens explica com va començar, gràcies a la seva intuïció, la lluita i el compromís d’aquests anys i com ha canviat el sector al llarg de tres dècades. Un lloc privilegiat per l’establiment i el caràcter obert de la Carme han anat creant un ambient familiar i d’amistats amb una clientela que li ha respost amb fidelitat. No es pot dubtar que la simpatia i alegria de la Carme han sigut, de ben segur, una de les principals claus del seu èxit.
Com van ser els inicis de la Ploma?
La història comença quan jo era joveneta. Tenia vint-i-un anys, estava treballant en una assessoria a Figueres i sovint sortia a fer encàrrecs. Gairebé cada dia passava per davant d’aquesta botiga, i veia els cartells “es traspassa”, “es lloga”. Un dia li vaig dir al meu pare “he trobat un local on m’agradaria engegar un negoci, posar un estanc amb llibreria”, i ell em va dir “Saps què vol dir portar un negoci? Que hauràs de treballar molt!”, però a mi m’era igual perquè ja treballava molt en un altre lloc. La veritat és que soc una persona que té molt compromís, ja sigui a la meva feina, treballant per un altre o en una associació. Així que al final em vaig engrescar a treballar pel meu compte. Sort, però, de l’ajuda dels meus pares, perquè amb vint-i-un anys no tenia diners per fer una inversió ni pagar un traspàs. Ara que fa trenta anys m’adono que he hagut de lluitar molt. Al principi hi havia molta competència en aquest sector, tot i que ara ja no és així.
Quin és el secret de l’èxit?
El secret és ser-hi dia a dia, i el compromís amb la feina i amb la gent. Una de les coses que em va dir la meva mare va ser “quan et preguntin si tens una cosa, mai diguis que no. Si no ho tens, busca una alternativa”. Potser no pots convèncer al client, però pots solucionar moltes coses. La qüestió és el tracte proper amb el client, que vegi que vols ajudar-lo. S’ha de dir que aquí he fet grans amistats!
Com ha canviat el sector en trenta anys?
Quan vam obrir, no tocàvem gaire el sector dels llibres, ens vam centrar en la premsa i els petits regals d’aniversari de la mainada. Avui en dia la venda de premsa ha baixat moltíssim. Ara el jovent no compra diaris, la mitjana d’edat deu estar entorn dels cinquanta-cinc anys. A deu anys vista, no sé on anirà la premsa escrita. Ara bé, d’uns anys ençà hem reforçat la venda de llibres. A la gent li agrada llegir els llibres en paper, i a les escoles també fan clubs de lectura i reforça que la mainada tingui un llibre a la mà, malgrat que no podem evitar les tauletes i ebooks. Però no només ha canviat la premsa, també han canviat les festes d’aniversari on fan fons comú i compren un regal més gran!
Després de trenta anys, què és el que l’enganxa d’aquest negoci?
Pot ser el caràcter. Soc molt oberta i xerro pels colzes! A mi m’agrada el tracte amb la gent, el tu a tu, la proximitat, enraonar amb tothom. Què té d’especial la Ploma respecte la seva competència? Sempre dic que no tinc enveja de la competència. Cadascú té el seu criteri, i no perquè els altres tinguin un producte tu l’has de tenir. És com el model de ciutat, que totes tinguin les mateixes franquícies, per mi no té cap atractiu. Jo intento tenir coses que em defineixin a mi mateixa, això em fa diferent. Crec que la competència és bona!
