La vila de l’Armentera es troba al nord-est de Figueres, en terrenys regats per les aigües del riu Fluvià. El topònim procedeix del llatí Armentaria, adjectiu tret de l’usual armentu. Així doncs, el significat és el de “terra de ramats grans’”.
El primer document medieval conservat on s’esmenta l’Armentera és de l’any 922on per un precepte del rei Carles el Senzill, són confirmades les propietats que la Seu de Girona tenia, a més d’altres llocs, al «loco quod dicitur Armentaria».
L’Armentera fou, i almenys des del s. X, un domini dels monjos de Sant Pere de Rodes, i s’esmenta l’Armentera com a possessió de Sant Pere de Rodes en un document de l’any 974 on es fa al·lusió a l’església de Sant Martí. L’actual església parroquial de Sant Martí de l’Armentera és una construcció del s. XIX, d’estil neoclàssic presentant escasses restes de l’edifici anterior, romànic (s. XII-XIII). S’hi conserven unes pintures de Joan B. Panyó que representen els quatre misteris del Rosari. Panyó fou un pintor de finals del segle XIX, precursor de l’anomenada «Escola d’Olot».
Per Santa Cristina, a finals de juliol, arriben els dies de la Festa Major de l’Armentera, i la festa d’hivern en honor de Sant Martí, al novembre, ambdues amb activitats infantils, sardanes i concerts entre altres activitats que hi tenen lloc. Per la seva situació en terrenys molt fèrtils del curs més baix del Fluvià, l’agricultura és l’activitat principal del municipi, amb un predomini del regadiu.
Els conreus són els propis d’aquest sector de la plana: cereals, farratge (alfals), blat de moro, hortalisses i, en forta expansió, els arbres fruiters, celebrant-se, a mitjans octubre, una fira dedicada a la poma. Tot passejant pel poble descobrirem una trama urbana compacta, caracteritzada pels carrers irregulars i sovint estrets, amb alguns edificis notables.
L’Església de Sant Martí
L’església parroquial de Sant Martí de l’Armentera és del segle XIX, d’estil neoclàssic. Prop de la portalada del sud-oest hi ha paraments d’una església anterior, romànica, dels segles XII-XIII, bé que no hi ha vestigis de la més primitiva, esmentada ja l’any 974.
El Molí de l’Armentera
La navegabilitat del Fluvià feia possible que les embarcacions arribessin fins al molí mateix, un edifici del s. XVIII, notablement ben conservat que conserva al seu interior bona part dels elements antics i es poden veure es poden veure les entrades i sortides de l’aigua, d’arcs de mig punt, també en bon estat. Després de ser destruït el 1714 durant la Guerra de Successió, va ser bastit de nou el 1753 i, arran de les riuades de 1790, va ser objecte d’una profunda remodelació. És un edifici aïllat, situat als afores del poble, abans d’arribar al Cortal Gran pel camí que porta del poble al mar, i al costat d’un rec, del qual rebia l’aigua quan funcionava com a molí.
