Vuit peces elaborades pel pintor Daniel Lleixà llueixen en els baixos de l’edifici 1 d’Octubre, el qual tindrà la funció de nou consistori, així com correus i consultori mèdic de Garrigàs
El pintor Daniel Lleixà disposa de dos tallers: un a Parets d’Empordà i, des de fa 41 anys, un altre a Tonyà, un dels cinc nuclis de Garrigàs, on resideix. En la decoració del nou edifici consistorial, es va creure convenient que realçar la seva trajectòria al llarg d’aquestes quatre dècades podia ser una molt bona idea. I el resultat els dona la raó: s’ha aconseguit amb escreix.
Quan se li va encomanar l’encàrrec, concretament el maig passat, Lleixà ho va acceptar, amb satisfacció però amb una condició important: que els quadres fossin exposats per temps il·limitat i accessibles de veure per a tothom qui vulgui. Ho explica així: “Els ajuntaments són persones que van i venen. I no volia que, amb el pas de diferents alcaldes i regidors pel consistori, les obres es veiessin alterades”. Lleixà té moltes de les seves obres repartides per tot un reguitzell de consistoris. Tanmateix, explica que Garrigàs és un micropoble i que, per tant, calia adaptar-se precisament a això, als pocs recursos que, malauradament, tenen aquest tipus de municipis.
“Vaig rumiar-me molt què podia fer i vaig arribar a la conclusió que havia de proposar una petita però curosa tria que projectés bé el meu estil. Un cop vaig rescatar quatre de les meves obres elaborades a l’estudi de Tonyà i que havien marcat la meva trajectòria, la meva dona va suggerir-me una interessant idea: atès que l’encàrrec era especial, era del municipi on visc, calia crear una obra única pel lloc. Tenia tota la raó i per aquest motiu, a l’ajuntament, es pot veure un oli que mostra com veig jo Garrigàs des de casa meva i un altre dibuix, més petit, que fa que el conjunt, realment, quedi bé. Per un artista, ser lliure a l’estudi és fàcil, però no tant quan cal assentar les teves obres en un espai concret. Per sort, crec que s’ha aconseguit molt notablement”.
En la inauguració del passat 3 d’abril, tothom coincidia que les vuit obres aporten lluminositat a l’edifici. Quan se li pregunta sobre aquest quòrum, l’artista ho explica així: “Les obres han estat col·locades en un espai generalment fosc. Per tant, acaben sent unes hipotètiques finestres. M’imagino que l’opinió de la gent va per aquí, gràcies a aquest joc visual. A més, si posem per cas que tinc 4.000 obres, en 3.000 d’elles hi ha cel al fons. No són l’element clau dels meus quadres, però sí que és veritat que els utilitzo molt”.
En definitiva, Garrigàs ja disposa del seu nou flamant ajuntament, del tot polivalent i accessible però sobretot, sobretot amb llum pròpia gràcies a les destacades habilitats d’aquest artista i mestre local.