Josep Puigbert, Director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà.
Quins records té de les fires de la seva joventut?
El records són de molta intensitat i de voler participar en un moment de l’any que era diferent. M’agradava més assistir a les activitats que es feien que pujar a les atraccions. Recordo tots els emplaçaments de les parades abans de traslladar-les al recinte firal: a la plaça del Sol, al Parc –tant a dins, com al Passeig Nou-, a la plaça de l’Escorxador, a la plaça Catalunya.
Qué és el que més li agrada de les fires ?
El contacte social, aquest és un fil comú a tots els anys. Perquè a cada etapa de la vida tens unes preferències: de nen el que més m’agradava era anar als “cavallitus” i al circ –quan el feien als descampats del Poble Nou-, després veure les carrosses o les desfilades i en els anys vuitanta, anar al Certamen. Ja de gran, passejar per les fires al carrer. I un cop ets pare, disfrutes tornant al recinte firal acompanyant al fill i et veus pujant a llocs que, quan jo era petit, no hi havia pujat mai. I quan ja hi vol anar sol, vius les fires des d’una òptica més secundària.
Quina atracció li agradava més?
En general era d’atraccions tranquil·les i sempre posant els peus a terra: pescar tortugues, les parades de tir… Una mica més tard les màquines electròniques que es concentraven en una parada, quan les fires es feien a on ara hi ha la plaça Catalunya.
I, quin espectacle?
Espectacles molts. S’ha de tenir en compte que abans: teatre, concerts o exposicions només es feien per fires. I per tant s’aprofitava. M’agradava molt anar a Certamen i veure les rues al carrer i especialment, recordo molt, les desfilades de les carrosses. S’ha de tenir en compte que en els anys seixanta, setanta o a inicis dels vuitanta aquest tipus d’experiències només es podien veure per fires. Després ens vam acostumar a tenir impactes visuals, que no vol dir emotius, en qualsevol moment de l’any i allò que es feia per fires va deixar de tenir tant d’interès.
Té alguna anècdota, o record, de les fires?
Records, molts. Anècdotes: que de molt petit em vaig perdre quan les fires es feien el parc; un altre any, també en el parc, em vaig esquerdar un os del peu perquè hi havia un embornal sense tapa i allà es van acabar les fires d’aquell any i això que era el primer dia i encara no havia pujat enlloc. O una altra anècdota és que l’únic cop que he pujat a la noria -devia tenir 16 anys-, es va espatllar i va quedar parada quan era a dalt de tot. A més, feia una mica de vent i algun dels suports que aguantava la cistella estaven rovellats. Per tant no vaig passar massa bona estona.
Qué afegiria/eliminaria de les fires?
Això fa de molt mal contestar perquè els gustos i les experiències són subjectius i allò que a mi no m’agrada o no m’interessa, pot haver-hi molta gent que l’apassioni. Penso que actualment les fires han perdut una certa capacitat d’atracció i sorpresa perquè tenim possibilitats de fer el que allà es planteja durant tot l’any. Ara bé, crec que encara mantenen un rol social entre els més joves. Molts s’estrenen a sortir sols a la nit per primer cop durant les fires, a l’Embarracat, o queden per primer cop amb els amics, sense els pares, per anar a les atraccions. I això no s’ha de perdre perquè són etapes de l’aprenentatge de vida. Crec que la base és fer que durant les Fires es vegi que passin coses al carrer, que no es veuen a la resta de l’any.
