Lídia Albert, Presidenta del Grup Iris- Assoc. Afectades Càncer de mama.
Quins records té de les fires de la seva joventut?
En llegir aquesta pregunta m’ha vingut al cap dues coses que per a mi varen ser importants en la meva infància, a banda de les atraccions està clar. Una era la desfilada de carrosses, majorettes i bandes de música, m’encantava perquè quan podia pujar a una de les carrosses em deixaven tirar confetti. Els carrers per on passava la rua estaven plens de gent a banda i banda, ho recordo com un matí festiu i de germanor. I l’altra era el concurs sardanista que es feia a l’antiga plaça de braus. Jo ballava sardanes i anàvem a concursos els caps de setmana. Recordo els nervis del moment d’entrar a la sorra, amb el galop d’entrada, portant entre dos el banderí de la nostra colla a la mà i sabent que començàvem el concurs a la nostra ciutat. Em feia molta il·lusió.
Qué és el que més li agrada de les fires d’ara?
De les fires actuals, destacaria el dia 1 de maig, m’encanta passejar-me per la ciutat mirant les paradetes, tant del dibuix i la pintura, com d’alimentació i l’artesania. Potser és el dia de l’any que molts artistes tenen l’oportunitat d’exposar les seves obres i que la gent les pugui triar i comprar.Veure els petits observant com treballen el vidre o sentir l’olor d’ametlles garapinyades tan característica d’aquesta fira que et transporta a la infantesa any rere any. La il·lusió de trobar-te gent que potser fa temps que no veus, també forma part d’aquesta diada.
Quina atracció li agradava més?
Sempre he tingut especial predilecció pel tren de la bruixa, a banda que a hores d’ara continua essent el mateix trenet que recordo de petita, sempre m’ha portat molt bons records de molt petita, d’adolescent intentant agafar l’escombra a la bruixa i de més gran acompanyant-hi les meves filles amb la mateixa il·lusió. És el punt de trobada amb la família des de fa molts anys.
I, quin espectacle?
Recordo haver anat a l’envelat a ballar de petita amb la meva família, bé, més aviat a córrer pel mig de la gent gran, llavors de més gran sí que hi anàvem per gust perquè ens agradava ballar.
Té alguna anècdota, o record, de les fires?
Doncs sí, tot i que em fa una mica de vergonya explicar-ho. Recordeu l’Altamar? Doncs una vegada, ja amb 17 anyets, vaig voler fer-me la valenta i vaig accedir a pujar-hi amb la meva parella, que feia ben poc que ens coneixíem. Vaig agafar tanta por que vaig acabar asseguda a terra, sota dels bancs de fusta fins que va acabar. Van ser els 3 o 4 minuts més llargs de la història de les meves fires de Figueres.
Qué afegiria/eliminaria de les fires?
Sempre hi ha coses que agraden més o menys en funció de la persona a qui ho preguntes, per tant opinar és subjectiu. Tot m’està bé, i si he de dir alguna cosa potser m’agradaria canviar una mica el format de l’embarraca’t, per convertir-lo en alguna cosa més atractiva pel jovent i una mica més equilibrada. Tanmateix, sé que el jovent no opinarà igual. I que sempre s’han d’aportar opcions quan proposes que les coses es canviïn i segurament aquí no és el lloc, ni sóc la persona indicada per proposar res.