Miquel Gotanegra, President de l’Associació d’Empresaris d’Activitats d’Hostaleria de l’Alt Empordà.
Quins records té de les fires de la seva joventut?
El meu record d’aquella època és el d’una ciutat molt potent, amb dimensió de capital de província”. Un dels millors records que tinc és el dinar que fèiem cada any per Fires tota la família. Aquelles trobades amb molt de caliu amb els meus cosins, els meus oncles, la tia de la meva mare…… Els meus oncles vivien en plena Rambla de Figueres, era una festa important i ho vivíem amb molta passió. Ara, tot això ha canviat molt.
L’ambient de festa que vivia la ciutat era màgic, la gent es mudava, la fira del dibuix tenia una gran potència, els carrers hi havia molta vida… Tot això ho tinc molt present en els meus records i es troba a faltar. El meu record d’aquella època ( parlem de finals dels anys 60 i principi del 70) és el d’una ciutat molt potent, amb dimensió de capital de província. Santa Creu era cita obligada per a molts catalans i francesos.
Qué és el que més li agrada de les fires?
Ara, és clar, les visc d’una manera completament diferent. En aquella època les Fires eren al centre de la ciutat, jo les recordo a la plaça Catalunya, i ara estan desplaçades a llocs allunyats del centre, i per mi són completament diferents, no tenen el glamour que tenien llavors. En aquell moment les Fires eren un esdeveniment en molts sentits, el més important de l’any; i això ha canviat, es fan activitats important durant tot l’any, com per exemple el Festival Acústica , i això fa que les Fires ja no siguin l’esdeveniment amb majúscules de la ciutat.
Quina atracció li agradava més?
A mi m’agradaven molt els auto de xoc, en gaudia molt.
I, quin espectacle?
Potser el circ, però no tinc un record molt especial.
Té alguna anècdota, o record, de les fires?
A mi el que m’agradava era estar assegut a taula, durant el dinar familiar, i escoltar les persones grans les històries que explicaven. Això ho trobo a faltar, aquell caliu de les trobades familiars, sentir les anècdotes i batalles que explicaven… m’agradava perquè aprenia molt d’aquella gent. La globalització ho ha capgirat tot, sento nostàlgia d’aquelles trobades.
Qué afegiria/eliminaria de les fires?
Les Fires s’han desplaçat molt a fora de la ciutat, al polígon, al Castell…, degut a les circumstàncies i als canvis en l’urbanisme; i això ha fet que al centre es visqui poc la celebració i que hi hagi poca vida durant aquets dies.