La Diputació de Girona és soci de la iniciativa BeeConnected SUDOE, que pretén protegir les comunitats d’aquests insectes, sobretot abelles silvestres, cabdals en els ecosistemes naturals i en la producció de cultius
Experts de diferents àmbits van participar en una sessió de treball per definir i prioritzar actuacions a curt termini i reduir el declivi d’aquests insectes
Des de fa uns anys, la població de pol·linitzadors silvestres s’ha reduït dràsticament a escala global i europea, segons constaten molts estudis científics, i també s’evidencia a escala local. Un fet preocupant si es té en compte que aquests insectes —principalment abelles, sírfids i altres mosques, papallones, vespes i escarabats— proporcionen serveis ecosistèmics crucials per a la nostra economia, salut i qualitat de vida, inclosa la pol·linització del 75 % dels nostres cultius i de prop del 90 % de les plantes silvestres amb flors.
La necessitat de frenar aquesta davallada, clau per garantir l’estabilitat dels ecosistemes, ha motivat l’impuls del projecte «Restauració d’infraestructures verdes per als pol·linitzadors en paisatges fragmentats» (BeeConnected SUDOE), que va arrencar l’estiu passat a les comarques gironines i també a altres punts de l’Estat, França i Portugal.
Es tracta d’una iniciativa transfronterera que té el propòsit de restaurar la natura degradada en aquests indrets i millorar la connectivitat entre hàbitats fragmentats d’alt valor natural de manera sostenible i resilient. A la demarcació de Girona es treballarà en diferents trams de les vies verdes, compresos entre les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, encara per concretar.
Per detallar les actuacions que s’han de portar a terme a curt i mitjà termini —el projecte té una durada de tres anys, fins al 2028—, una vintena d’experts de diferents àmbits van participar el mes de febrer passat en una jornada de treball a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. S’hi van reunir representants institucionals, de centres de recerca, d’associacions de conservació, de centres d’educació ambiental i de vivers, i gestors d’espais naturals protegits.
Tots van coincidir a fer palesa la preocupació per la situació actual dels pol·linitzadors silvestres, que van atribuir principalment a l’ús de productes fitosanitaris, la pèrdua d’hàbitat i la pràctica de l’agricultura intensiva en una zona especialment afectada pel canvi climàtic com és el sud-oest d’Europa (zona SUDOE).
De les quaranta-cinc propostes que es van recollir durant la pluja d’idees, se’n van treballar específicament quatre, de les quals es va analitzar el cost econòmic, l’efectivitat, la viabilitat, el termini d’efectivitat i l’acceptació social.
La primera acció prioritzada és l’elaboració d’una guia de bones pràctiques per afavorir els pol·linitzadors en la gestió dels espais verds. Quant a la segona, es pretén impulsar una jardineria municipal més propera als pol·linitzadors per afavorir-ne la presència en espais urbans i periurbans. Per executar-la, faria falta la implicació de les institucions i la col·laboració de la ciutadania.
La tercera proposta és la creació d’un banc de llavors i plantes per diversificar les sembres i afavorir els hàbitats dels pol·linitzadors. En aquest sentit, els vivers tenen escassa demanda en aquest tipus de llavors i, per això, no les produeixen.
Finalment, la quarta i última acció és eliminar l’ús d’herbicides en marges i espais públics de forma selectiva. No es tractaria, doncs, d’una prohibició general, perquè són encara avui necessaris per al control específic de determinades plantes invasores. En paral·lel, caldria fomentar una gestió de segues respectuosa amb els pol·linitzadors.
Els participants en la jornada de treball van concloure que, a l’hora de posar en pràctica aquestes accions sobre el terreny, caldria fer-ho a petita escala, recollir resultats i analitzar-los per extrapolar-los a més zones.
Les propostes recollides seran preses en consideració per a accions futures del projecte, com ara l’edició d’un manual de bones pràctiques en la presa de decisions sobre restauració ecològica i foment de la connectivitat entre poblacions de pol·linitzadors en entorns agrícoles i periurbans; la millora de polítiques públiques que fomentin infraestructures verdes, com és el cas de les ecovies de Girona, o l’augment del grau de conscienciació de la societat sobre la importància de restaurar la connectivitat ecològica entre poblacions de pol·linitzadors.
Sobre el projecte
La Diputació de Girona s’ha implicat activament en el BeeConnected SUDOE, que compta amb fons Interreg SUDOE de la Unió Europea. Coordinat per la Universitat Autònoma de Madrid, hi participen la Universitat de Bordeus (França), la Universitat de Coïmbra (Portugal) i el consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) en la part científica.
La Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) s’encarrega de les accions de sensibilització, mentre que la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, la Cambra Municipal de Coïmbra i la Diputació de Girona desenvoluparan accions al territori.