La presidenta del Grup Iris explica com la iniciativa s’ha convertit en un símbol de visibilitat, esperança i comunitat a Figueres.
Què representa veure com aquesta cursa solidària ha anat creixent any rere any a Figueres?
És un cúmul de sentiments. Per una banda, emoció: vuit dones sense experiència hem aconseguit crear i mantenir un esdeveniment molt gran per a la ciutat. Alhora, també hi ha tristor: ens agradaria no haver de visibilitzar una malaltia que encara avui afecta massa famílies, amb dones molt joves que s’hi incorporen cada any. I finalment, un punt de por: han passat deu anys, som deu anys més grans i necessitem relleu per assegurar la continuïtat de la cursa.”
Quin és el paper de la Cursa en donar visibilitat a la lluita contra el càncer de mama més enllà de la recaptació de fons?
La Cursa té un paper clau perquè ens fa visibles i ajuda a normalitzar la malaltia. No és contagiosa i no ens n’hem d’avergonyir ni amagar-nos. El que necessitem és que la gent ens acompanyi, no que s’allunyi per por a no saber què dir-nos. És un procés llarg i difícil, en què sovint es perden feines, parelles o il·lusions, però l’instint de supervivència ens empeny a seguir endavant. Per això la visibilització és tan important: perquè juntes i fent costat és més fàcil afrontar-ho.
La samarreta es converteix en un símbol de la cursa. Què ens pot explicar de la d’aquesta edició?
Aquesta serà un símbol gros! Trenca esquemes com mai! I només amb un objectiu: englobar genèricament a tothom qui aquests deu anys ens ha ajudat. Per tant, cada paraula escrita representa als centenars d’empreses, entitats i persones que ens han i ens estan ajudant. Ens va costar prendre la decisió, tanmateix pensem que haurà estat un gran encert i que tothom es sentirà representat i a gust.
Com us fa sentir rebre aquest suport tan massiu?
Ens emociona molt veure tant suport. A vegades ens preguntem per què hi ha tanta gent disposada a ajudar si no els podem oferir gairebé res a canvi. Però quan algun voluntari encara ens dona les gràcies, prenem consciència que aquests més de 12 anys de dedicació han valgut la pena. És màgic sentir aquesta àuria de bondat i energia al nostre voltant.
Quin missatge voldria enviar a les dones que actualment passen per un procés oncològic?
Els diria que tinguin esperança i que no estaran soles. Hi ha moltes dones amb experiència i molta vida per compartir que estan disposades a acompanyar-les. L’energia i l’afecte que es respira en grups de WhatsApp com els de gimnàstica o TxiKung omple l’ànima en moments difícils. La unió que s’ha creat és tan especial que encara costa de creure.