Enguany celebrem la 10a edició de la Cursa de la Dona de Figueres. Què simbolitza aquest desè aniversari per a vostè i per al Grup Iris?
Que fa deu anys que al voltant de 5.000 participants i 350 voluntaris fan que Grup Iris destini els beneficis de la cursa a ajudar, en forma de teràpies i tallers diversos, a les persones afectades de càncer de mama.
Per a mi, sento un enorme agraïment cap a totes aquestes persones que han cregut en nosaltres i en el projecte de Grup Iris i que segueix més viu que mai després de dotze anys.
Si mira enrere, quin record o moment destacaria d’aquestes deu edicions que l’hagi marcat especialment?
La instància de la 1a cursa indicant unes +/-350 i les cues interminables a Valosport de la rambla. Vam ser 3315 persones.
Els trets de sortida de cada any, aplaudint emocionades tota la junta a cadascuna de les participants en forma d’agraïment. I esperar a la meta amb els braços oberts a les sòcies afectades que han aconseguit fer la cursa i arriben emocionades. I mai oblidaré l’abraçada de les meves filles passant per la meta en la primera cursa.
Quin ha estat l’evolució més gran de la cursa: el nombre de participants, la implicació social, o la consciència al voltant del càncer de mama?
La implicació social i solidària de tanta i tanta gent, i la integració de la cursa a la seva vida, aquesta cita anual solidària i festiva que consciència i notem com ens acarona a totes, és una sensació molt tendra.
Després de deu anys, com s’imagina el futur de la cursa?
Com en la vida, anem dia a dia, sense imaginar-nos expectatives a gaire llarg termini i gaudint del dia a dia.
El desig de Grup Iris, i el meu en especial, seria que mentre hi hagi càncer de mama, puguem ser aquí contribuint a millorar la qualitat de vida de les persones afectades i dels seus familiars, per tan llarga vida a la cursa i a la gent solidària en tots els formats, i si algun dia hem d’inventar una altra activitat que també ens uneixi per aconseguir el nostre propòsit, aquí serem amb la vostra companyia.
