Entrevista a Maria Corbairan, alcaldessa de Vila-Sacra, pel Dia de la Dona 2021.
– Com et definiries?
En el marc de la meva feina i sempre, em defineixo com una persona que li agrada escoltar i ajudar la resta, especialment quan els fa falta i a aquelles persones que em fan confiança.
– Escull algun moment de la teva vida el qual la condició de dona t’ha perjudicat:
Més que perjudicar-me per ser dona, en alguns moments he hagut d’aguantar alguna que altra impertinència de caire ben masclista; inclús encara ara! I molt em temo que, amb aquestes darreres ideologies que formen part del nostre ventall polític, tot això no millorarà. A més, crec que aquest tema no el podrà solucionar un ¨Ministerio¨. Sense una molt bona educació i persistència en l’aprenentatge i la pràctica de valors des de la infantesa, bàsicament en el sí de la família, no ens en sortirem.
– Creus que la pandèmia ha agreujat les desigualtats socials homes i dones?
La pandèmia, sens dubte, ha accentuat les desigualtats. És evident, ja que tot sovint hem escoltat i escoltem notícies al respecte en l’àmbit laboral i, especialment, en el familiar.
– Una dona que admiris (o hagis admirat al llarg de la història), famosa o no famosa, i per què:
Admiro profundament la meva mestra de primària a l’escola unitària de Vila-sacra: la “senyoreta” Mercè era una dona avançada al seu temps. Les escoles estaven segregades per sexe i ella va treballar perquè totes les nenes, poguessin continuar endavant fent estudis superiors. No oblidem que, en aquella època, l´educació, especialment en el món rural, tenia com a objectiu una formació bàsica i aprendre a ser una bona mestressa de casa. La Mercè va treballar perquè les seves alumnes superéssim aquest pas. De fet, sense el seu bon fer, mai hauria assolit el reptes professionals de la meva vida.
– Sovint s’atribueixen superpoders a les dones per la seva capacitat de fer moltes tasques alhora. Quin poder sobrenatural t’agradaria tenir?
Poder sobrenatural? El que més m’agradaria seria poder acabar, o com a mínim pal·liar, però amb fets, el difícil problema de la immigració il·legal. La història ens farà a tots responsables del gran patiment de les persones que han de fugir dels seus països per la fam, la violència i les guerres. És un vergonya internacional que el Mar Mediterrani s’estigui convertint en un cementiri.
