Marià Lorca, alcalde de Figueres (1983 -1995): «Des de l’Ajuntament vam comprar els terrenys del Clos de Fires per traslladar les atraccions, que eren al centre de la ciutat, i resoldre els problemes de circulació i soroll».
Què signifiquen per a vós les Fires i Festes de la Santa Creu?
Em fan pensar quan era petit, llavors les atraccions eren a les places de la Palmera, Escorxador i Ribera. Les tenia davant de casa i quan sortia de l’escola, el Cultural Cervantes, hi anàvem a badar, sempre eren una distracció fins a les tantes. Tot quedava inundat de gent i amb el so de les parades no podíem dormir. Amb els anys, també he disfrutat de valent amb els nets, en portar-los al tren de la bruixa i allà on ells volien.
Com era la Figueres de la vostra infantesa?
Era la Figueres dels 16.500 habitants i vivíem molt al carrer, pujàvem a casa a berenar i tornàvem a la plaça a jugar. Enyoro aquella ciutat en què els veïns tenien les portes obertes i jo anava a ca la Lola a agafar un parell d’ous i ja passaríem a pagar. La gent s’ajudava, era de molt bona fe i tenia normes de comportament molt boniques.
Parleu-nos de les vostres atraccions preferides
La mare em donava una pesseta per anar als «cavallitos», també les barques d’en Juncà, molt mirar i no pujar, perquè valien massa diners, i els cotxes elèctrics. De més gran, anava al tir a veure si encertava alguna cosa…
Teniu algun record especial?
Amb la meva dona, la Rosa, ens coneixíem del Cultural Cervantes; ara bé, ens vam trobar al Certamen, teníem quinze anys i vam ballar tota la tarda. Allà va començar tot.
Què va motivar el canvi d’ubicació dels firaries?
Amb el creixement de la ciutat resultava inviable mantenir les atraccions en el centre i per aquest motiu, des de l’Ajuntament vam comprar els terrenys del Clos de Fires i així vam poder traslladar-les. Va ser un encert, ja que resolia els problemes de circulació i soroll.
Recomaneu venir a les Fires als que no són de la ciutat
Que vinguin i les disfrutin, que sempre hi ha actes molt macos i variats, que les visitin un o més dies i, tal com proclamava Dalí: Visca Figueres!