Parlem amb l’exalcaldessa Marta Felip, que segueix totalment vinculada professionalment amb el món local i ben arrelada a Figueres.
– Què enyores de l’etapa d’alcaldessa?
Dels meus quasi sis anys d’alcaldessa encara en guardo un record intens. Sempre he dit que agraeixo a la ciutat haver-me donat aquesta oportunitat i que ajudaria, puntualment, en el futur. Col·laboro amb en Jordi Masquef, on ell creu que la meva experiència pot servir: calen totes les mans possibles per tal que Figueres doni el tomb definitiu!
Soc secretària d’Ajuntament des del 1999, i m’apassiona, i també dirigeixo Postgraus per a formació de secretaris i interventors. Aquest és el meu món i m’encanta. Ara treballo als Ajuntaments de Salt i de Vidreres.
– Quin projecte figuerenc et dol més haver deixat a mitges?
M’hauria agradat renovar el servei de recollida. És totalment obsolet des de fa anys. Jo ho vaig intentar fins al 2019, després es va aturar i ara espero que en Jordi Masquef pugui contractar definitivament un nou servei com el que exigeix Europa.
– Què és el que més t’enorgulleix de la teva etapa a l’alcaldia?
Va ser una etapa molt complicada econòmicament i políticament. Començo d’alcaldessa el 2013, just després de la fallida immobiliària. Políticament, em trobo de ple amb el procés independentista, del qual quan hagi paït i assentat totes les experiències que vaig viure i veure en primera persona en faré un llibre.
Malgrat tot, va ser molt profitós, vam sanejar econòmicament l’Ajuntament i estic orgullosa de tota la renovació feta en molts espais de Figueres i d’haver començat la reforma de la Casa Natal de Salvador Dalí, així com millores de mobilitat, com per exemple els aparcaments de la carretera de Llançà.
– Com vas viure la festa dels 50 anys del Teatre-Museu Dalí?
Vaig acompanyar a la Fundació Dalí en l’acte a porta tancada que es va fer dins del Museu, on es va poder veure la potència institucional que té la Fundació tant al país com a l’estranger. En l’acte de ciutat, tenia un compromís personal i m’hi vaig incorporar tard, però igualment vaig palpar l’alegria conjunta dels figuerencs i de la Fundació. Hi va haver eufòria i sentiment d’orgull i de ciutat: m’agradaria que episodis d’aquests es repetissin més sovint!
– Quina relació tens ara amb Figueres?
Segueixo vivint-hi, de fet només he viscut a Barcelona els 3 anys que vaig estar al Govern de la Generalitat. Visc a Figueres, a l’avinguda Pirineus, al barri del Poble Nou, i surto d’allà per anar a Salt, a Girona, a Vidreres, a Barcelona a fer formacions… I, un cop haver fet tot aquest recorregut, torno cap a Figueres a dormir. Els divendres baixo a la Plaça de les Patates, els dissabtes vaig a mercat, al Cafetó i de botigues els dissabtes a la tarda.