L’alcaldessa de Santa Llogaia, la dona més jove en assumir una alcaldia a l’Alt Empordà, ens parla de la seva experiència i de la necessitat que les dones ocupin rols de lideratge per assolir la igualtat.
– Va arribar com l’alcaldessa més jove de la història de l’Alt Empordà. Si moltes dones polítiques ja ens expliquen desigualtats, com és en el seu cas?
En el meu cas mai m’he trobat en cap situació de desigualtat en política pel fet de ser dona, però en algun moment sí que m’hi he sentit per ser jove, sembla que per aquest fet t’has de guanyar més el respecte d’altres. Suposo també que, des del punt de vista de molta gent, fa l’efecte que sigui massa jove per ostentar tal responsabilitat i, en la majoria de casos, m’enfronto a interlocutors que són més grans que jo, que tinc l’edat dels seus fills. A vegades això em genera un plus de pressió, perquè sembla que pel fet de ser jove se’m posa en dubte, i això provoca a una petita inseguretat, haver de donar moltes voltes a algun assumpte per por a caure en error. Tot i això, tinc clar que ser alcaldessa a aquesta edat acosta la política municipal als joves, i fa que es tingui més consciència de les inquietuds de la gent que ronda la meva edat.
– Quines són les potencialitats que creu que tenen les dones en l’àmbit de la política?
Jo crec que les potencialitats de les dones es basen en l’empatia, la inclusió i un estil de negociació obert. Considero que les dones hem de tenir un paper més prominent en la presa de decisions per aconseguir una igualtat real de gènere i així garantir els nostres drets. El fet que les dones ocupin càrrecs assumint rols de lideratge hauria d’estar entre les prioritats de les polítiques públiques per orientar la societat cap a l’equitat de gènere en tots els seus nivells (econòmic, polític, social, cultura, etc.). Tenir dones líders és fonamental perquè el simple fet que s’ocupen aquestes posicions canvia les normes sobre qui pot liderar i quines qualitats són les necessàries de fer-ho. I d’aquesta manera poder trencar barreres culturals i estructurals, millorant així el lideratge en tots els aspectes i demostrant a tothom tot el que les dones podem aconseguir.
– Quines són les polítiques que serien necessàries per facilitar l’accés a la política per part de les dones?
L’accés de les dones a la política, sobretot sota la condició de prendre decisions i l’exercici del lideratge, no és una tasca fàcil. La forma en què s’organitza la societat, o els estereotips de gènere, formen barreres perquè les dones ocupem el mateix nombre de posicions de poder que els homes. És cert que es desenvolupen mesures efectives que tenen un impacte directe en l’equitat de gènere i en la representació més gran de les dones en posició de lideratge de la societat, per exemple, establir quotes de participació en espais de preses de decisions, generar sistemes de finançament dirigits a la formació política de dones per garantir les capacitats d’assumir aquests rols, o impulsar que els partits polítics incloguin la paritat de gènere en les seves estructures orgàniques internes. Aquestes mesures, entre d’altres, són molt necessàries per aconseguir societats més paritàries en les que la igualtat de gènere no sigui una tendència sinó una opció obligada per al desenvolupament integral de la societat. Per això és important continuar avançant en aquesta direcció; l’equitat i la igualtat són metes admirables, i les dones hem demostrat consistentment que som capaces de millorar les polítiques de formes importants.
– Ha explicat en alguna ocasió que Coco Chanel és un referent per la seva empenta i visió empresarial. I en l’àmbit polític, en qui s’emmirallaria?
En l’àmbit polític destacaria la figura de Kamala Harris, que va fer història en ser la primera dona que va arribar a la vicepresidència dels Estats Units. M’agrada perquè projecta imatge de confiança, de superació, de competència i lideratge. És admirable també que sigui la primera dona i de color. Ella es mostra sempre curosa i mesurada, i també molt empàtica, que és un tret molt rellevant en un moment en el qual tanta gent està patint, i en aquest aspecte m’hi sento identificada.