Montse Galí

La regidora de Saus, Camallera i Llampaies considera que cada vegada hi ha més homes compromesos en les polítiques d’igualtat i que aquesta unió és la que fa la veritable força per avançar en aquest àmbit. “És important que plegats arribem a l’objectiu, perquè vivim en un univers mixt”, recorda.

– Ha estat difícil per tu, com a dona, dedicar-te a la política, exercir com a regidora o desenvolupar altres feines?

Sempre hi ha un plus, aquell que t’exigeix com a dona poder arribar a tot. Sovint som nosaltres mateixes, les més exigents amb nosaltres, i que hem d’entendre que no és una qüestió de ser soperwoman o mare de totes les coses. Som nosaltres les primeres que hem de trencar amb l’autoexigència matriarcal heretada.

– Quins són els principals problemes amb els quals t’has trobat?

Per la meva feina –sóc professora d’institut-, sempre m’enduc tasques a casa. A aquesta feina s’hi suma la de l’Ajuntament i la de la llar. Segurament la majoria de persones ens trobem amb les mateixes dificultats. És una qüestió de saber fer ‘fins aquí’, cosa que sovint les dones no sabem fer.

– Creus que en l’actualitat hi ha equiparació de la dona i l’home a l’àmbit polític i laboral. Se’ls tracta igual a tots dos?

Hi ha un pòsit cultural i social de caire patriarcal, per la qual cosa l’home esdevé protector i timó. A les dones se’ns veu especialment hàbils comunicadores i conciliadores, falta un pas més per a veure’ns hàbils factores. Però crec realment que es va equiparant, cada vegada es desdibuixa més aquest rerefons, i a poc a poc ja no es cerca la figura masculina perquè dugui a terme la tasca; potser sí perquè la reafirmi, encara. En aquesta equiparació hi han jugat un paper definitiu les mateixes dones, que han preparat el camí amb els seus esforços i el seu èxit laboral o polític.

– Què creus que hauria de canviar perquè aquesta equiparació fos efectiva?

Crec que en l’àmbit jurídic cada vegada se’ns ha tingut més presents, tenim pactes d’estat, plans estratègics, lleis i estatuts autonòmics que donen veu a allò que no es deia o es deia amb la boca petita. A nivell social també hi ha molts organismes que cuiden de la dona i li proporcionen recursos. Cal que seguim en aquesta línia, perquè a mesura que aquests recursos es visibilitzin s’aconseguirà la igualtat. I cal que cada any es destini pressupost a favor d’aquesta igualtat, ja sigui a través de xerrades, ja sigui amb recursos econòmics a aquelles dones víctimes de violència, ja sigui amb premis, ajudes a dones emprenedores, etc. El fet mateix que a escala local hi hagi polítiques a aplicar en l’àmbit d’ajuntament demostra que es considera un problema real i crucial de resoldre. Cal que els ajuntaments siguem eines comunicadores en aquest sentit.

– Quines mesures o polítiques apliqueu al vostre municipi per afavorir aquesta equiparació?

Especialment des de polítiques de joventut, es fan tallers i xerrades per a conscienciar de la igualtat de gènere, i els temes o subtemes van des de la violència envers la dona a la necessitat de pujar uns i unes adolescents conscienciats d’aquesta igualtat en matèria de competències. És per això que els i les professionals intervenen tant a nivell de poble com d’escola, perquè d’una banda mai és tard per canviar, però de l’altra, molt millor si podem tallar-ho de soca-rel. També es fa ús dels serveis socials, per descomptat.

Cal dir a més que la mateixa idiosincràsia del nostre municipi afavoreix aquesta igualtat. La majoria d’organitzacions tenen dones al capdavant: Casa de cultura, Bufa bastonera, Jovenalls, futbol femení, etc.

Entre tots, no oblidem mai els dies assenyalats, 25 de novembre i 8 de març, perquè cada vegada més, els homes també volen dir-hi la seva, i em sembla que és aquesta la veritable igualtat, aquella que fa que també es manifestin. No és una cosa de dones, només. Aquest és el veritable avanç en aquest terreny.

– Creus que les dones tenen una manera diferent de manar i fer política?

Com he dit abans, crec que sovint som més conciliadores, i potser hi posem un xic més de paciència. Els homes acostumen a ser més directes i pràctics. Però a la fi tants caps tants barrets. L’important és que cadascú, des de la seva essència i amb respecte, arribi a l’objectiu. I el que és més important: que plegats arribin a l’objectiu, perquè vivim en un univers mixt. A l’Ajuntament hi ha homes i dones, i crec que és això que l’enriqueix, la unió de maneres i matisos a l’hora de fer, també els que es desprenen del gènere.

– Tindríem un món millor si hi hagués més dones al capdavant d’empreses i institucions?

Pel mateix que he dit abans, crec que és la unió que fa la força. És per això que la visió i el paper de la dona és molt important. La societat ha avançat, som dones formades i/o informades, hem tingut la sort d’accedir a aquesta formació i informació i sabem manejar-la i fer-ne ús, només cal mirar a la política actual en totes direccions, hi ha grans capdavanteres resolutives. Ara parlo de política, però no vull oblidar les meves “nenes”, les meves alumnes; resolen amb voluntat i eficàcia, són enginyoses i creuen en elles. Hi ha un potencial molt gran, i que es farà sentir. I aquesta serà la riquesa i la diferència que ens cal per a fer un món igualitari.

 917 total views,  3 views today