Narcís Bardalet, metge, pediatre i protagonista del programa “El forense”
Què us agrada més: ser protagonista de “El forense”, guia del cementiri de Figueres o pregoner de festes majors?
Les tres coses em satisfan. Al programa «El forense» em limito a contestar les preguntes que em fa el gran periodista Manel Alías. Les visites al cementiri figuerenc estan condicionades per la història de la ciutat i la gent ve amb expectatives de sentir coses relacionades amb la mort. Ser pregoner és un acte més individual, on soc jo el que faig el disseny de què diré.
Com valoreu que “El forense” s’hagi emès en “prime time”?
Les informacions que m’arriben per la gent que hi entén diuen que “Déu n’hi do!”, ja que tenia dos rivals d’audiència molt importants: les Olimpíades i la final de “Supervivientes”. La televisió ha valorat molt positivament que les persones que van començar a mirar “El forense” ja no el van abandonar; és a dir, no van fer zàping.
Quin actor va fer del noi Narcís Bardalet en la seva primera autòpsia?
El meu net que porta el meu nom i cognom va fer el paper de quan jo, a la seva edat, vaig presenciar la primera autòpsia. Crec realment que ho va fer molt bé i va fer una cara molt semblant a la meva de fa seixanta anys.
Com ha estat treballar amb el periodista Manel Alías?
Treballar amb ell és un luxe i és un periodista que sap escoltar.
Després de gravar per TV3, penseu fer el salt cap a una televisió estatal?
No hi he pensat, perquè tinc molta feina. Ara bé, quan vingui en Manel Alías en parlarem.
Què hi posa a la vostra agenda per al dia 14 d’agost?
Seré a Vilanant, a les vuit del vespre, ja que s’han trobat uns ossos que podrien correspondre, tal com explica la llegenda, a la majordoma assassinada pel capellà del poble. En aquest acte, presentaré Isabel Guzman, que ha escrit aquesta llegenda amb il·lustracions de Leonard Beard.
Si penséssim més en la mort, seríem millors ciutadans?
Probablement. La mort és l’única cosa irremeiable que ens iguala a tots; tots passarem pel tub. Si qualsevol persona sabés que s’ha de morir demà, segur que en aquestes darreres 24 hores es tornaria més humà i s’acomiadaria amb sentiment del seu entorn.