Entrevista a Núria Escarpanter, regidora i 1a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Llançà, pel Dia de la Dona 2021.
– Com et definiries?
Dona, política, propera, justa, objectiva, animalista i defensora fervent de la família.
– Escull algun moment de la teva vida el qual la condició de dona t’ha perjudicat:
El moment en què vaig voler ostentar al càrrec d’alcaldessa. Em feien les entrevistes sovint presentant-me com a la “dona de…”. Es veu que no devia tenir encara una suficient carta de presentació. I, el més terrible de tot plegat, és que algunes de les entrevistes me les feien i les signaven dones!
Sé que és difícil, potser si la meva parella i jo haguéssim triat un àmbit diferent del que ens dediquem ho hauria tingut més fàcil: branca enginyera, de restauració, comercial, etc. Però havent triat la branca política, m’ha costat molt que la gent no només ho entengués sinó que deixés de ser quelcom que m’estigmatitzés. Espero i desitjo que, cada vegada més, es conegui la Núria Escarpanter per les seves virtuts i els seus defectes, però a la Núria Escarpanter, sense més. Crec que estem en el camí d’aconseguir-ho.
– Creus que la pandèmia ha agreujat les desigualtats socials homes i dones?
No, sincerament penso que la pandèmia ens ha afectat en el mateix grau a dones i homes. No crec que aquesta, per desgràcia de tots, hagi fet distincions.
– Una dona que admiris (o hagis admirat al llarg de la història), famosa o no famosa, i per què:
Admiro molt a Marie Curie. Fou una científica pionera en el camp de la radioactivitat, que va haver d’estudiar de manera clandestina i que, durant molt temps, no se li va reconèixer la feina. Directament no se la contractava per ser dona. Va conèixer a Pierre Curie i s’hi va casar i tots dos van fer excel·lents descobertes en el món científic, si bé mai tenia reconeixement, ja que aquest sempre anava pel seu marit. Així, en el Primer Premi Nobel que van rebre el matrimoni, ella no hi havia de ser, no se la volia reconèixer per ser dona i fou el seu espòs qui va dir que, si ella no era reconeguda, no acceptaria el Premi. Al cap d’uns anys, se li atorgava un Premi Nobel en solitari.
En definitiva, un gran exemple de dona. Davant les dificultats, penso sovint en perfils similars, per persistir, persistir i persistir. Al final, el reconeixement, si hi ha talent, ha d’arribar per força. I això tant va per les dones com pels homes.
– Sovint s’atribueixen superpoders a les dones per la seva capacitat de fer moltes tasques alhora. Quin poder sobrenatural t’agradaria tenir?
Doncs m’agradaria tenir el superpoder de fer que les tasques de casa se’m realitzessin soles. Afortunadament tinc ajuda del meu marit, però m’encantaria que, quan arribés a casa, estigués tot fet! En definitiva, si mai apareix aquest superpoder, avisa’m que vull se la primera en executar-lo [riu].